diumenge, 2 de juliol del 2023

Innovació pseudocientífica: l'horoscop químic.

Com tots sabeu, els horòscops són molt útils per evadir-nos de la responsabilitat dels actes de la nostra vida. Si el dia ens va malament o si aquella persona ens tracta malament, és tot un consol saber que és perquè Júpiter està en conjunció amb Escorpí a la casa de Neptú.

D'horòscops n'hi ha de molts tipus, el més conegut potser és el zoodiacal, que es basa en 12 constel·lacions situades just a la trajectòria que el sol i els planetes fan pel cel. Però hi ha per exemple l'horòscop xinès, basat en animals. Segons quin any neixis, et pot tocar ser un porc, una rata o un mico.

Avui proposo un nou horòscop basat en els elements químics. Com l'horòscop xinès, es basa en l'any que vas néixer, però en comptes d'assignar-te un animal, t'assignarem un element químic. Què n'opineu els que vau néixer el 1960. Voleu deixar de ser rates i passar a ser Neodimis?

L'assignació de l'element és senzilla: mireu els dos últims dígits de l'any que vau néixer i busqueu a la Taula Periòdica dels elements quin element té aquest nombre atòmic.


Trobareu el nombre atòmic a la part superior esquerra de cada element. Ja has trobat el teu? Foto.

Un cop assignat un element a cada persona, es pot descriure la persona a partir de les propietats de l'element.

Per exemple, si ets un gas, ets una persona lleugera. Si ets Plom, en canvi, ets un pesat. Si ets un metall noble, ets una persona en la qual es pot confiar. Si ets un element radioactiu, en canvi, ets poc íntegre, perquè l'element es desintegra. Si ets Iode ets un Jedi però parles estrany... (bé, això encara ho he d'afinar una mica).

Si nascut has l'any 53, Iode és l'element teu, jove padawan. Font.


A més, sabent quin element ets, pots saber amb quins elements et pots relacionar i de quina manera. Per exemple si ets Clor tens molta afinitat pels Sodi, per fer relacions estables salades. Si ets un metall de transició, pots fer aliatges amb altres metalls basats en compartir (com els metalls que comparteixen electrons). Si ets un gas noble, seràs molt noble però també és molt difícil que et relacionis amb ningú.

Quedaria finalment, concretar la manera de fer prediccions diàries, que és on està la pasta del negoci, entenc. En això, de moment copiarem els horòscops tradicionals i farem una gegantina base de dades amb missatges ambigus i cada dia en seleccionarem a l'atzar un per a cada element.

dimarts, 1 de febrer del 2022

Carta al Nil(2)

 Fa 5 anys t'escrivia una carta per donar-te la benvinguda al món. En ella t'explicava, entre altres coses, que m'agradaria no fer diferències entre el teu germà i tu. Però no sé si els germans petits us sentiu a l'ombra dels germans grans. Seguint un camí ja marcat. Víctimes de comparacions odioses. De fet, ja vaig escriure una carta al teu germà quan va fer cinc anys.

Ser el segon implica trobar-t'ho tot estrenat. Des de la roba fins la paciència dels pares. També, potser, ara l'encertem una mica més gràcies a l'experiència. Potser t'ha tocat una mica menys de temps i dedicació del que vam oferir al teu germà però l'hem pogut aprofitar millor per fer el que enteníem que necessitaves.

I tu tens la sort de tenir un referent que el teu germà no va tenir. Un company de jocs (i de baralles), un mestre que et guia pels camins fantàstics de la infantesa. Ara sou gossets, després sou superherois que lluiten contra els dolents i, en algun moment, acabeu barallant-vos per qualsevol ximpleria. De vegades, he de reconèixer, que ni tan sols sé per què us baralleu. Jo no he tingut germans, així que em costa d'entendre si barallar-vos us resulta divertit o si ho necessiteu per desenvolupar la vostra personalitat o les vostres habilitats, com passa amb els cadells de lleons, gossos o gats, que juguen a barallar-se.


Potser hi ha alguna raó genètica/evolutiva que empeny els germans a barallar-se.


I si bé els germans es barallen sovint també és cert que s'estimen amb bogeria. I amb tu, aquest amor és evident. Tens uns ulls grossos, molt expressius, que reflecteixen aquesta enorme emotivitat que tens. A poc a poc has anat coneixent aquestes emocions i has après a gestionar-les. M'agrada l'honestedat i la generositat del teu afecte. La dolçor d'aquests petons i abraçades que cada dia vens a buscar i a oferir. I aquesta rialla que tant s'encomana, quan treus el teu cantó bromista. Tens una mirada especial per quan estàs a punt de fer una broma. Una expressió ben fàcil de reconèixer per a cada emoció.

T'agrada fer les coses a la teva manera (com a tothom, suposo). Al teu ritme, vas descobrint el món que t'envolta. Els jocs amb els amics de l'escola, a la piscina, al parc, a classe mentre aprens lletres i números o et disfresses per fer teatre. Cada dia aprens coses noves i cada moment viscut et fa créixer.

Vaig acabant. Suposo que amb els anys aniràs perdent aquesta ingenuïtat teva que et fa tan adorable però espero que sempre conservis els bons sentiments que t'omplen el cor. I que segueixis descobrint la persona que vols ser. Jo t'ajudaré en el que pugui.

dilluns, 22 de novembre del 2021

Emmagatzemar l'energia del sol

Recentment, el líder de l'oposició espanyola ha fet unes declaracions on subratllava les limitacions de l'energia solar. Especialment a la nit, quan, agafeu-vos fort que això havia estat un secret d'Estat durant molts anys, no fa sol.

En aquest post no farem més acudits sobre el tema (si voleu explicar a Twitter l'acudit dels astronautes que viatgen al sol de nit, afanyeu-vos, que només l'han explicat 573 vegades) sinó que volem reflexionar sobre les opcions tecnològiques que han de donar viabilitat a energies de producció intermitent, com la solar.

L'escenari plantejat per Casado (un país on l'electricitat sigui només solar. Cosa que planteja perquè els NIMBYs no volen eòlica, ni nuclear, ni fòssils) presentaria greus problemes, és cert. Anem a plantejar solucions:


1. El mix.

Es tracta de fer servir diversos tipus d'energia per no haver de dependre d'un de sol. No només la solar, totes les energies tenen limitacions (l'eòlica si no fa vent, la hidràulica si no plou, el gas si puja de preu, etc). Així que un bon mix, reparteix els riscos i assegura el subministrament.

En aquest mix, la fotovoltaica està encara lluny de tocar sostre. Per tant, avui, quan instal·lem un nou panell, produeix electricitat durant el dia que permet cremar una mica menys de gas o carbó en aquell moment.

El repte dels propers anys és fer un mix sense energies fòssils o, fins i tot, també sense nuclear. Això és complicat perquè quan no hi hagi sol o vent, caldrà posar en marxa una altra energia i no és tan fàcil com fer-ho amb gas o carbó.

Amb el mix, depenem de diversos tipus d'energia en comptes de fer-ho d'un de sol. Actualment, quan fa sol o vent, creix el % de renovables al mix i això permet aturar o baixar la producció de les tèrmiques. Font.

2. Consum segons generació.

Això ja es fa actualment. Es tracta de pactar amb una sèrie de grans consumidors industrials que aturin o engeguin les seves màquines en funció de si en aquell moment al sistema li falta o li sobra capacitat energètica.

La tecnologia podria ampliar aquesta manera intel·ligent de consumir, per exemple, amb bateries de cotxe elèctric programables, que es carreguin quan vegin que sobra electricitat i, per tant, que el preu de l'electricitat està barat.


3. Emmagatzematge.

Si anem cap a un mix 100% renovable, la manera podria ser sobreproduir electricitat en els pics de producció i fer-la servir a les valls. Per això necessitem emmagatzemar-la d'alguna manera.


3.1. Bateries.

Ja fa molts anys que existeixen piles i bateries recarregables. Endolles la bateria al corrent elèctric i al cap d'un temps s'ha recarregat i pot generar electricitat.

Les bateries tenen eficiències molt altes, properes al 100%. Això vol dir que permeten emmagatzemar l'energia elèctrica quasi sense pèrdues en el procés de càrrega/descàrrega.

Malauradament el preu actual de les bateries és massa car per emmagatzemar tota l'electricitat que caldria. I hi ha controvèrsia sobre si hi ha prou matèries primeres al món per construir tantes bateries.

Les bateries es basen en reaccions químiques que poden ser reversibles. Una reacció allibera energia (que fem servir en forma d'electricitat) i, un cop esgotats els reactius, podem aplicar energia elèctrica per revertir la reacció i tornar a regenerar els reactius.


3.2. Hidràulica reversible.

Es tracta de gastar electricitat bombejant aigua cap amunt per convertir-la en energia potencial que, quan calgui, es pot convertir en energia hidroelèctrica per mitjà de turbines.

És una molt bona solució i té rendiments propers al 80%. De fet, ja es fa servir actualment en centrals hidroelèctriques que bombegen aigua quan el preu de l'electricitat és barat i generen electricitat quan és car. Però el preu d'aquestes instal·lacions no és barat i requereixen condicions orogràfiques determinades (llocs on emmagatzemar aigua a diferent alçada) sobre els quals s'exerceix també un important impacte ambiental.

Esquema d'una central hidroelèctrica reversible.


3.3. Calor.

La calor és un altre tipus d'energia. Les centrals tèrmiques i les nuclears generen electricitat gràcies al vapor generat a partir del calor aconseguit per diferents reaccions de combustió o nuclears. Per tant, guardant líquids calents, podem generar vapor i electricitat quan ho necessitem.

Un dels sistemes que es fan servir actualment són les sals fosses, que permeten emmagatzemar energia tèrmica a temperatures de fins a 600ºC. Aquest sistema es fa servir en les centrals termosolars i permet seguir produint energia un cop s'ha post el sol.

L'energia termosolar es produeix gràcies a miralls que concentren la llum solar en una torre amb una certa semblança a l'ull de Sauron. Foto.


En aquest document es poden trobar més detalls.


3.4. Hidrogen.

L'hidrogen verd (com es coneix l'hidrogen generat per electròlisi gràcies a electricitat obtinguda de forma renovable) és una tecnologia encara molt verda. Ara mateix no té sentit gastar electricitat per obtenir hidrogen verd perquè el procés és poc eficient. Diversos estudis calculen que l'eficiència oscil·la entre el 18% i el 46%. Això vol dir que, en el millor dels casos, cada 100 kW.h d'electricitat invertida en produir hidrogen ens generen hidrogen capaç de generar 46 kW·h.

Per tant, perquè això tingui algun sentit, caldria disposar de grans excessos d'electricitat. L'avantatge és que l'hidrogen funciona com un vector energètic similar als hidrocarburs. És a dir que es podria transportar, emmagatzemar a llarg termini i fer servir en vehicles. I potser, quan sigui una tecnologia econòmicament viable, es millora la seva eficiència.



Podem obtenir hidrogen a partir de l'electròlisi de l'aigua. En un procés semblant al de recarregar una pila, aportem energia elèctrica a l'aigua i les seves molècules es trenquen, alliberant hidrogen gasós. Font.


Conclusió

Actualment hi ha encara camp per córrer en la instal·lació de renovables fins que arribem a un moment on l'emmagatzematge de l'energia sobrant sigui un problema.

Hi ha diverses tecnologies que permeten emmagatzemar energia elèctrica, si bé, en l'actualitat no serien suficients per abastir amb regularitat el mercat elèctric amb energies renovables però potser ho puguin ser en el futur si la demanda n'estimula el desenvolupament.

divendres, 3 de setembre del 2021

Es pot revertir el canvi climàtic? Una proposta senzilla.

Segurament estareu familiaritzats amb el problema del canvi climàtic ja que en vam parlar en aquest blog fa uns anys. Els científics i alguns governs estan pensant en com anar evitant les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que passa bàsicament per abandonar les energies fòssils (petroli, gas i carbó) com a font d'energia. A això acompanya el fet geopolític que aquests combustibles no són infinits i aniran pujant de preu en els propers anys (els recents rècords de la factura elèctrica a Espanya tenen molta relació amb la pujada del preu del gas natural).

Per tant està clar que...

Primera fase

...el primer que cal fer és multiplicar la producció d'energia que no emeti gasos d'efecte hivernacle i millorar l'eficiència energètica. Hem de deixar de cremar petroli, carbó i gas com abans millor. A tot el món.

Serà difícil posar tothom d'acord. Per exemple Rússia viu de vendre hidrocarburs i a sobre el canvi climàtic podria fer habitables grans extensions a Sibèria.

I encara que ho aconseguíssim en un temps raonable, hi ha un problema. Deixar de cremar combustibles fòssils frenarà l'augment de CO2 a l'atmosfera però, com ho fem perquè els nivells de CO2 baixin fins a unes cotes on la temperatura global torni a ser la que teníem?


Segona fase

En el moment que tinguem solucionat el problema de l'energia i no calgui cremar més fonts d'energia fòssil caldrà capturar el CO2 i fixar-lo. Aquí estan sorgint diverses idees. Jo us faig una proposta senzilla, que es podria fer amb la tecnologia actual i que no he sentit fins ara enlloc però que és prou òbvia perquè l'hagi pensat algú abans.

Es tractaria de tornar a la situació inicial, amb els hidrocarburs sota terra.

D'on van sorgir els hidrocarburs? De matèria orgànica creada a partir de la fotosíntesi. Arbres, plantes i similars que capturen el CO2 atmosfèric i el transformen en matèria orgànica.

Així doncs, la solució podria ser simplement plantar arbres, com fan algunes empreses que diuen que contraresten així el CO2 emès per les seves activitats? No del tot perquè quan l'arbre es crema o cau i es descompon, s'acaba alliberant de nou el CO2 capturat. I això caldria evitar-ho.


Tercera fase

Per tant, un cop sabem que podem capturar aquest CO2 atmosfèric en quantitats considerables a partir de la fotosíntesi, ja sigui amb arbres, amb plàncton o amb microorganismes modificats genèticament per capturar grans quantitats de CO2 caldrà algun sistema per evitar que torni a l'atmosfera.

Una opció seria enterrar tota aquesta matèria orgànica sota terra. Ja sigui en unes condicions inerts (enterrar fusta i que segueixi sent fusta) o replicant d'alguna manera les condicions que en el seu moment van convertir la fusta en carbó.

Així és com un cop el CO2 va quedar capturat i soterrat en forma de carbó. Caldria trobar la manera òptima de replicar artificialment un procés similar a gran escala. Imatge



En resum, caldria fer un forat molt gros en algun lloc (o en diversos llocs) i anar-hi enterrant arbres o similars. Ja tenim knowhow amb els abocadors de residus.

Com de gros hauria de ser el forat?

Parteixo dels càlculs que vaig fer en aquest post. A partir de les emissions anuals de CO2, convertides en fusta donarien 34,5 Gigatones, amb un volum aproximat de 6,9*10^13 litres, que correspondrien a 69.000 hectòmetres cúbics. Això seria un forat de 6,9 km de llarg per 10 km d'ample per 1 km de fondària. Perquè us en feu una idea seria una superfície com dos terços de ciutat de Barcelona amb una fondària de 2 Tibidabos.

Com que això correspon al CO2 que estem emetent cada any, caldria fer un forat com aquest i omplir-lo de fusta per cada any que volguem tirar enrere. Es a dir, si volem les temperatures de fa 10 anys, caldrà fer 10 forats com aquest.

Un avantatge d'aquesta solució és que no cal posar d'acord tots els països del món. Si Austràlia vol fer 200 forats com aquest, ho podria fer sense haver de pactar amb ningú. A més, els països que ho facin tenen potencialment un recurs enterrat sota el seu sòl que, en un moment de necessitat, podrien reutilitzar.

D'altra banda, hi ha la limitació de la velocitat a la qual es pot capturar el CO2, que òbviament depèn de la superfície dedicada a plantar aquests arbres o organismes fotosintètics. A més caldrien molts recursos energètics i econòmics per dur a terme aquest projecte. Per això cal, de moment, accelerar la transició energètica.


Probablement la solució que intentarem dur a terme per frenar el canvi climàtic incorporarà tecnologia que avui en dia encara no existeix. Aquest post pretén il·lustrar la magnitud del problema i de la feina que tenim per endavant si volem solucionar-lo. De tota manera, per si de cas, no estaria de més anar fent forats...

dimecres, 30 de juny del 2021

5 casos de malbaratament de recursos que estan destruint la salut del planeta.

 Les activitats humanes van associades a impactes ambientals en el medi ambient. Quan agafem el cotxe emetem gasos que causen diversos problemes. L'agricultura està lligada a l'ús de fitosanitaris que poden contaminar les aigües i els ecosistemes. Si filem prim, quasi tot el que fem al llarg del dia representa un problema per al medi ambient.

Si bé algunes d'aquestes activitats són essencials (necessitem menjar) i d'altres fan que visquem millor (Internet, per exemple), n'hi ha que tenen un benefici més que dubtós. És a dir, que contaminen el planeta sense que estigui molt clar què hi guanyem els humans amb elles.

Aquí va una llista que no pretén ser exhaustiva ni jerarquitzada.


1. Criptomonedes.

Haureu sentit a parlar dels bitcoins, oi? Són unes monedes virtuals que "es minen" en comunitat. Resumit, tu deixes l'ordinador executant un codi durant molt de temps i, en algun moment, et pot caure un bitcoin. Problema: l'ordinador gasta electricitat. I hi ha molts ordinadors dedicats a minar criptomonedes. De tant en tant van sortint notícies tipus "Bitcoin consumeix més energia que tal país". I al cap de poc, torna a sortir que Bitcoin consumeix més energia que qual país, i així va escalant llocs a la llista. S'estima que es destina el 0,65% del consum elèctric mundial a minar Bitcoins.

Perquè ens fem una idea de quanta energia és això, hi ha estimacions que calculen que Internet requereix entre un 3,6% i un 6,2% del consum elèctric mundial. Que és entre 5 i 10 vegades més però Internet ofereix un munt de serveis a la humanitat. Les criptomonedes (compte que a més de Bitcoin també es gasta electricitat en minar altres criptomonedes) només serveixen per pagar sense control dels estats (ja us podeu imaginar quin tipus de negocis estan entusiasmats amb elles).

Algú està "holdeant" aquest BitCoin. Font.


2. Tabac.

L'agricultura té un impacte molt important en el medi ambient. Cal sòl agrícola, aigua dolça, fertilitzants, insecticides, herbicides, combustibles per a la maquinària... Això està justificat si es tracta d'alimentar la població. Però, cal fer-li això al medi ambient només per tenir uns cilindres que ens omplin de substàncies tòxiques els pulmons?

Segons l'Asociació Espanyola contra el càncer els fumadors són responsables de 225 milions de tones de CO2 anuals. L'equivalent a 12.000 cotxes que facin 10.000 km cadascun. A més, cada burilla pot contaminar fins a 50 litres d'aigua i cal talar milers d'hectàrees de boscos i selves per plantar-hi tabac (com passa amb el famós oli de palma).

En Jean Luc fumant. Com diu la cançó, vull entendre-ho però no puc.


3. Jardineria no integrada al clima.

Es calcula que als EEUU hi ha una superfície de 128.000 km2 de gespa conreada, més del que es destina a plantar blat de moro. Per tenir una referència, Catalunya fa 32.000 km2. Si bé en alguns llocs, el clima permet que la gespa del jardí creixi verda sense esmerar-s'hi gaire, el costum de tenir la gespa del jardí ben verda no desapareix a llocs com Califòrnia, New Mexico o Texas. Al contrari, hi ha pressió social perquè tothom tingui el jardi ben verd.

Així, regar el jardí suposa aproximadament un 30% del consum domèstic d'aigua als EEUU. Això com a mitjana, incloent milions de famílies que ni tan sols tenen jardí.

La pressió social per tenir un jardí ben verd és tan alta, que hi ha una dita que diu: "grass is always greener on the other side". Font.



4. Palletes de refresc.

Els humans necessitem beure aigua per sobreviure. De vegades ens agrada beure líquids amb altres gustos. Però, cal que fem servir una palleta? La quantitat de palletes d'un sol ús que es fan servir arreu del món és absurdament alta. Fins i tot hi ha qui estima que podrien constituir el 7,5% dels residus plàstics generats a tot el món.


5. Paper de regal.

Cada Nadal els britànics fan servir 83 km2 de paper de regal, suficient per cobrir l'illa de Formentera. La producció de paper té un impacte ambiental important (tala de boscos, consum energètic, productes químics involucrats en la seva fabricació...) però a més, el paper de regal és molt difícil de reciclar, per la quantitat de tintes que conté.

L'ús del paper de regal es carrega totes les Rs: es podria reduir el seu ús (pots donar un regal sense embolicar-lo amb paper de regal), no es reutilitza i tampoc es recicla.

Es podria canviar el protocol social per no necessitar embolicar els regals?


Com veieu, hi ha moltes activitats quotidianes que comporten un important impacte ambiental sobre el planeta. I algunes d'elles són ben absurdes. En coneixeu més?

divendres, 18 de juny del 2021

La colonització de Mart. Robots i videojocs.

Sembla que Mart torna a estar de moda i es parla seriosament de fer-hi arribar humans en pocs anys. Les dificultats són enormes però potser no són insalvables, sempre que hi hagi voluntat i diners per apostar fort per aquesta aventura.

Paral·lelament, s'estan desenvolupant tot de projectes científics orientats a la colonització de Mart. I aquí cal entendre que una cosa és anar-hi, estar-s'hi un temps limitat, i tornar. I una altra molt diferent, quedar-s'hi i establir-hi colònies. Ara mateix, Mart és un planeta molt hostil per a la nostra supervivència.

Els humans necessitem respirar, l'atmosfera marciana no té pràcticament aire i quasi tot ell és CO2.

Els humans necessitem una temperatura agradable, a Mart hi fa més fred que a l'Antàrtida.

Els humans necessitem menjar, Mart és un desert erm.

La llista d'inconvenients és llarga. Per exemple, diuen que hauríem de viure sota terra per culpa de la radiació solar, que no està filtrada per una atmosfera com la nostra.

La colonització de Mart amb humans presenta uns obstacles enormes ara mateix. Però aquests obstacles serien molt més fàcils de superar si no haguéssim de dedicar tants esforços a mantenir vius els nostres delicadíssims cossos biològics.

Us presento el meu pla de colonització. Bé, és tan obvi que segur que ja hi ha pensat algú altre. Farem servir robots i videojocs. Què us sembla?


Fase 1. La simulació.

Es tractaria d'un videojoc que permetés simular una colonització robòtica de Mart. És a dir, enviar-hi robots que fessin coses a Mart. Quines coses? Doncs construir estructures i instal·lacions necessàries per assegurar la supervivència dels robots, la seva operativitat i potenciar la seva capacitat de fer ús dels recursos propis del planeta.

Necessitem vidre i alumini per construir plaques solars? Com es pot treure a partir de les roques de Mart? Els jugadors desenvoluparien les habilitats necessàries resolent aquests problemes.

Els Settlers 2 consisteix en colonitzar un territori a partir d'un assentament inicial, administrant els recursos de manera que el creixement de la colònia sigui el més eficaç possible. Imatge.



Fase 2. El joc esdevé real.

Els millors jugadors tindrien ara l'oportunitat de jugar en mode real. Enviar robots de veritat a Mart i comandar-los des de la Terra per anar construint totes aquestes estructures.

En successives actualitzacions, les naus enviarien a Mart tot el necessari per a nous modes de joc (prèviament testats a la Fase 1). Per exemple, microorganismes transgènics capaços de generar matèria prima per fabricar plàstics a partir del CO2 marcià.

En aquesta fase hi podria haver robots antropomorfs passejant per Mart, comandats des de la Terra i enviant imatges, sons i sensacions perceptibles des de dispositius de Realitat Virtual. Qualsevol humà (i no mitja dotzena, com passaria si insistim a enviar humans de veritat a Mart) podria experimentar sensacions molt properes a passejar per Mart. I fins i tot, tenir-hi una segona vida mig virtual allà. Una casa, un terreny, una colla d'amics...

Enviarem Avatars robòtics a Mart, controlats des de la Terra. Font.

Fase 3. El turisme humà.

Una vegada els robots hagin construït una bona xarxa d'estructures, serà més fàcil dur-hi humans. Això permetria, per exemple, que hi hagués la possibilitat de construir recanvis o combustible per a la nau en cas que fos necessari per a la tornada. O mantenir-los vius durant més temps si ha de venir una missió de rescat.

Trobo molt interessant la possibilitat de tenir una petita colònia humana a Mart per si, posem pel cas, la Terra rebés l'impacte d'un asteroide gros. Els humans de fora de la Terra podrien tornar en un futur i restablir una segona humanitat. De tota manera, els recursos de Mart per mantenir una colònia d'humans semblen molt escassos. Quants humans podrien viure a la Terra si tota ella fos com el Sàhara? Doncs a Mart encara és més difícil.

Els hotels marcians seran d'arquitectura hòbbit, sota terra. Com el de la foto, però sense arbres, plantes o res de color verd. Imatge.


Fase 4. Els colons posthumans.

No tinc clar si aquesta fase és necessària. Però si insistim en entendre la colonització des d'un punt de vista biològic, seria interessant canviar els humans per fer-los més resistents a Mart. Humans amb menys consum d'energia i aigua, més resistents psicològicament a condicions extremes. Més adaptats a la gravetat i a la radiació marciana.

En algun punt de la transformació, deixarem de poder dir que són humans.


I si els marcians de la cultura popular en realitat són posthumans que enviarem a Mart per colonitzar-lo i, en algun moment, aconsegueixen tecnologia per fabricar plats voladors capaços de viatjar en el temps? Foto.


dimecres, 26 de maig del 2021

He rebut una dosi d'AstraZeneca i ara em deixen triar entre AZ i Pfizer. Què faig?

El post d'avui va dirigit específicament a gent de menys de 60 anys que ha rebut la primera dosi de la vacuna d'Astrazeneca, ha estat setmanes esperant a veure què passava amb la segona dosi i ara, finalment, li han dit que pot triar entre rebre la segona dosi d'Astrazeneca o rebre'n una de Pfizer. A Catalunya som 200.000 persones en aquesta situació.

Al Regne Unit, que ha mostrat més habilitat que la UE a l'hora de vacunar la seva població, no hi ha hagut aquest dilema, com ens explica en Salvador Macip. Així, que si voleu l'Spoiler, aquest post s'acabaria amb la següent recomanació:

Millor opció: segona dosi d'Astrazeneca.

Segona millor opció: acceptar la pauta mixta de Pfizer.

Pitjor opció: quedar-se amb una sola dosi d'Astrazeneca.


Ara que ja ens hem mullat, potser és interessant entendre com hem arribat aquesta situació surrealista de deixar la decisió de la tria de la vacuna en mans dels afectats. I dic que és absurda no només perquè els afectats no som experts en vacunes sinó també perquè les decisions sobre vacunació s'han de prendre des d'un punt de vista global, pensant en el conjunt de la població més que no pas en l'individu. Sí, la vacuna et protegeix a tu, quan et vacunes. Però també protegeix als que t'envolten.

Qui havia de decidir i per què hi havia controvèrsia?

A favor de Pfizer:

En un cantó del ring tenim el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, que era qui havia de prendre la decisió sobre els espanyols. Basant-se en les notícies de trombes associats a Astrazeneca i seguint l'estela d'altres països com França i Alemanya, han recomanat completar amb Pfizer.

Per justificar aquesta decisió van encarregar un petit estudi amb 600 participants que diu que aquesta pauta crea fins i tot més anticossos que les dues dosis d'AZ. No obstant això, 600 participants és una xifra que no permet obtenir absolutament cap informació sobre efectes molt rars com els trombes, motiu originari d'aquest embolic.

Altres experts diuen que la idea no és dolenta i que segurament funcionarà. Quan en el passat s'han barrejat altres vacunes, ha acostumat a sortir bé.


A favor d'Astrazeneca:

L'OMS (Organització Mundial de la Salut) i l'EMA (Agència Europea del Medicament) recomanen les dues dosis d'AZ, a partir de les dades de la tercera fase d'aquesta vacuna (40.000 participants) i de la farmacovigilància dels 9 milions de britànics que ja han rebut les dues dosis d'AZ.

Aquests estudis ens diuen que les dues dosis d'AZ donen una bona protecció contra totes les variants del SARSCov2. I que fins i tot, els temuts trombes es donen només en un cas per cada milió, un ordre de magnitud per sota dels ja raríssims trombes associats a la primera dosi.

Per tant, si apostes per dues dosis d'AZ, apostes sobre segur perquè tenim molta més informació sobre aquesta opció. L'altra pot ser millor o pitjor. Ara mateix no ho sabem.


El consentiment informat. Per què te'l fan signar només en un cas?

No ho sé. Sospito que això farà que molta gent que dubtava es decanti per Pfizer. No vull especular sobre si hi ha algun interès fosc darrere d'aquesta empenteta perquè triem Pfizer però la manera com s'ha redactat el consentiment ha despertat algunes suspicàcies.


De tota manera, vull acabar amb un missatge positiu. Si fa un any ens diuen que ara estaríem fent enrenou amb la decisió de posar-nos una vacuna molt efectiva i molt segura o una mescla de dues vacunes molt efectives i molt segures, jo hauria signat amb sang.

Cap al final de l'estiu, la majoria dels que esteu llegint això estareu vacunats amb la pauta completa, si així ho voleu i anirà escampant aquest horitzó ennuvolat que ens acompanya des de l'any passat. Tindrem, ara sí, una nova normalitat que cada dia s'assemblarà una mica més a l'antiga normalitat.