Molt bon conte, de vegades tot lo món hem pensat en clavar-li, si no un tret, sí una hòstia al nostre destí per a comprovar que tenim la llibertat de fer-ho, però tu has arribat molt més lluny, un tret.
De veres que de vegades ens sembla que anem passant per una línia i que només tenim unes corbes sinusoïdals per les quals podem anar rulant, però el gruix del que ens passa és el gruix del nostre destí.
De vegades no t'ha semblat que tu formes part d'un esdeveniment que acaba de succeir a la teua escala o al pis del damunt i que tu sents des del teu menjador mentre estàs xarrant amigablement i de sobte, amb la teua dona?
Sí, això ens passa i és perquè de tant en tant som partícips del nostre futur, però sense oblidar mai el miracle, que rau en què hi ha un dilema entre l'acte diví i l'acte humà, i que en el seu diluir existim.
M'ha agradat.
Vicent Adsuara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada