dijous, 22 de juny de 2017

Per a qui escrivim?

La setmana passada vaig escriure un post sobre blogs que, això us sorprendrà, va tenir molt bona acollida entre els lectors d'aquest blog que són bloggers. Si sou bloggers i no ho heu fet encara, us recomano llegir els comentaris que em van fer (no passa sempre però, de vegades, són més interessants que el post).

Ara us explicaré una cosa semblant però més estranya. Fa quatre anys vaig escriure "Literatura per a robots" i va tenir molt d'èxit entre els robots. Si aneu al post veureu que hi ha almenys 12 comentaris fets per robots spammers. Però és que a més, dels 256 posts publicats en aquest blog fins al dia d'avui aquest és l'únic que ha estat comentat per robots. Casualitat o causalitat?

Us dono una altra dada estranya. Els que seguiu el blog sabreu que aquest hivern hi ha hagut una aturada d'un parell de mesos. Sense posts potser pensareu que el blog va tenir menys visites durant aquestes vacances, oi? Doncs mireu:

Ven-ho tot! Ven-ho tot! Ven-ho... No, és igual. Ja no cal.

Ah, direu, això és algun dels fans incondicionals del blog que, durant l'aturada, hi entrava cada 5 minuts per veure si ja hi havia un post nou. Bé, podria ser però sembla que la majoria de visites venien d'EEUU i, digueu-me conspiranoic, però el pic coincideix amb l'arribada de Trump al poder. (els que teniu blogs em podeu dir si també us ha passat?)

Deia, fa quatre anys, que potser caldria orientar els escrits als nostres lectors robòtics. Tenint en compte que els robots cada cop llegeixen més i als humans els costa una mica llegir, no sembla una idea tan marciana.

De fet, tot això que ara escrivim i que queda a internet i que, quan ens morim, potser encara segueix al ciberespai, va alimentant una bola cada cop més gran d'informació, massa voluminosa per ser llegida per humans però potser les Intel·ligències Artificials del futur (sense límits tan evidents com els humans en velocitat de lectura) poden dedicar-se a l'estudi d'escrits del segle XXI. De la mateixa manera que un arqueòleg d'avui pot estudiar una societat antiga gràcies a un pergamí trobat a l'arxiu d'un museu i treure'n tota mena de conclusions sobre aquesta cultura o un paleontòleg intenta endevinar la forma de vida i costums d'un animal extingit a partir d'un fòssil, potser els robots del futur estudiaran la nostra era a partir del que trobin a Internet.

És cert que hi ha una diferència entre les escasses fonts d'informació que tenim de les èpoques antigues i l'exagerada i redundant abundància de continguts que estem deixant nosaltres a Internet. I això també pot marcar diferències positives. Qui sap què podran fer en el futur amb el Big Data. Podran clonar-nos biològicament? Reproduir virtualment la nostra època per poder viatjar en el temps? En faran sèries? Videojocs?

Sovint penso que ens ha tocat viure una època fascinant, amb canvis tecnològics i socials molt ràpids, amb expectatives de futur enormes (per bé i per mal). I igual com les civilitzacions que van deixar documentació escrita són més conegudes per nosaltres que les que no (això delimita la frontera entre Prehistòria i Història), les civilitzacions digitals probablement també siguin més conegudes per generacions futures.

I potser aquesta és també una de les funcions dels blogs. Explicar als habitants del futur (humans, robots, alienígenes...?) qui érem nosaltres, què pensàvem, com vivíem, què ens emocionava.

Però no us preocupeu gaire de quedar bé, que ens jutjaran amb criteris que encara no coneixem.


12 comentaris:

  1. Al que creiem intuir que no arribarà mai una màquina, un robot és al miracle, a fer un miracle, que fem tots nosaltres conscientment o inconscient tots els dies, com per exemple el perquè van fallar els dos cohets nordvietnamites a la darrera crisi o el perquè de que Trump s'aturara, no, no és una qüestió de probabilitats, no hi haurà mai una màquina tan perfecta com per a esgotar, les inesgotables per innomenables o infinites probalilitats de la realitat, sinó de Inconscient, de Déu o Inconscient Col·lectiu, no podrem, pensem, replicar una màquina que tinga fe i consciència o estiga immers en l'Inconscient o Déu, però això creiem, perquè com ens ensenya la física quàntica l'observador, ja siga viu o mort, i caldria preguntar-nos què és la vida o si tot viu, ja siga viu o mort influeix en la cosa observada.
    En fi, que jo seguisc escrivint per als hòmens, per ajudar-los com en una tarea que serà la meua vida, però de tant en tant i cada vegada més ajude a les meues amigues les plantes, els animals o les coses.

    Una abraçada i espere haver-te fet pensar una miqueta, Sergi.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Vicent.

      Sempre fas pensar amb els teus comentaris. Tens raó en una cosa. De moment encara hi ha lectors humans (o això sembla) i, per tant, val la pena pensar una mica en ells.

      Elimina
  2. Veig que el meu error principal en el meu blog es parlar poc dels temes d’actualitat mundial i això fa que no sigui un blog tan interessant pels robots com pels mortals comentaristes humans i l’ahse.

    Suposo que si que faran sèries de la nostra època, bé que fan sèries sobre els anys 50 i els trobo uns anys molt avorrits, mira Mad Men quin èxit que ha tingut, no ho entenc, només fan que beure i fumar i ser masclistes, la nostra època plena de memes idiotes té pinta de donar més joc.

    No em preocupo massa per quedar bé, dic el què penso, encara que això no agradi a tots els lectors, per això tinc menys comentaristes dels que em mereixo, per què seria sinó?

    PS: Remarcar entre els comentaris interessants del post anterior hi ha el meu, com casi sempre en aquest blog vaja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia vaig llegir no sé on (a xkdc?) que la nostra època té un handicap de nom. Hi ha els 70, els 80, els 90... Però qui parla dels 00? O dels 10? Això la fa menys comercial a l'hora de ser promocionada en ítems d'interès cultural.

      Esperem que un dia facin una sèrie sobre el Pons's Blog i el Pons's Blog faci una crítica sobre aquesta sèrie. Després reposin la sèrie i tu facis un altre post refregit sobre la sèrie i així fins a entrar en un bucle dual.

      PS: Si és com quasi sempre, no cal remarcar-ho.

      Elimina
  3. Ja me n'havia adonat de l'existència de robots que ens troben, analitzen i classifiquen ( i si no, només cal llegir una mica sobre el SEO -posicionaments i cercadors a la xarxa...- ). I al principi en vaig fer cas, perquè m'agradava que em trobessin i em llegissin, però ai las! per tal que sigui així cal seguir unes quantes regles... i en seguir-les, me'n vaig adonar que al cap de poc ja no escrivia tal com solia escriure i que la meva essència havia quedat tocada. Vaig rebobinar i torno a escriure com sempre i penso: doncs si no em troben els robots o aquells que cerquin blogs semblants al meu, doncs què hi farem! Però jo m'he de seguir i no posar més pedres al camí, que ja n'hi ha bastants que no podem evitar. // O sigui, que per als robots no escric; però si m'analitzen i classifiquen de la manera que no hauria de ser, m'és ben bé igual. Jo em vull continuar sentint lliure quan escric i escriure com em plagui i sense pensar que hi ha robotets molt intel•ligents que si no els segueixo el joc m'oblidaran. Tan se me'n dóna. Penso en un soldat romà que mai s'hagués imaginat que segles després sortiria a les pel•lícules i, d'haver-ho sabut, què hi podia fer ell? que n'hagués tret d'aquesta visió futura? Hagués canviat de parer i no hagués fet el que aleshores semblava que tocava fer? La història és implacable. // I mentre pensem en el futur, se'ns escapa el present. // Per als de casa -la família- tampoc escric. Alguna vegada podem compartir els pensaments però moltes vegades els altres també van a la seva, i no ens podem entrebancar. // Per a qui escric? crec que en el número u, em poso a mi mateixa. Escric per a mi, perquè m'ho passo bé i de vegades fins i tot em sento satisfeta d'haver arribat amb el meu pensament i l'escriptura fins a un punt impensable que m'obre nous camins, que de no haver escrit no hi hagués arribat mai. // Escric també per aquells que, d'una manera atzarosa em troben i em diuen que els hi aporto alguna cosa, tal com jo segueixo alguns blogs, no per seguir-los si no perquè en realitat m'aporten vies de reflexió, o punts de vista diferents als meus. // El fet d'escriure, per a mi, ha d'anar molt més enllà de totes aquestes manipulacions tècniques i digitals. // O escrius de manera lliure i independent sobre el que vulguis, o sempre escriurem sotmesos als interessos dels altres (robots inclosos). // En blogs com els nostres, amb els quals no hi guanyem ni un euro, és on caldria ser més lliures i dir les coses que ens passen per la barretina sense embuts ni complexos. Crec que tu ja ho fas, Sergi, i ens fas pensar als altres. Endavant!. // La resposta podria seguir... però ho tallo aquí. //

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves reflexions. Això del soldat romà m'ha fet pensar en la frase de Gladiator: el que fem en vida té el seu eco a l'eternitat. I no sé si d'aquí podríem saltar a l'etern retorn i embrancar-nos en divagacions filosòfiques. O potser musicals. Potser el present són les notes i en el futur ressonen els armònics. O els robots... Bé, no ho tinc clar.

      Elimina
  4. Al meu blog D'allò bell, d'allò sublim, tinc aquesta cita:
    Non recito cuiquam, nisi amicis.
    (No escric per a qualsevol, sinó per als amics.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maca la cita. Fins i tot en llatí.

      Elimina
  5. La crescuda en les visites al meu blog va ser una mica abans, però igualment vertiginosa, i s'ha mantingut en el temps. Tot i que sospito que aquestes estadístiques són molt poc de fiar. La pujada va ser al desembre del 2016, coincidint amb l'elecció de Trump al novembre. Però sobre escriure per a robots... què vols que et digui. Prefereixo escriure pels lectors humans, encara que siguin poquets. Avui escriuré sobre blogs i bloggers, també, si tinc temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara he vist el teu post sobre blogs i bloggers. No sé en el futur si aquests blogs "influencers" seran més estudiats que els blogs de pacotilla com aquest, que no veu un euro de ningú.

      Elimina
  6. Ves per on havia entès per què escrivim i no, és per a quí...
    Difícil de contestar la pregunta, però jo diria que escric per a totes aquelles persones que jo penso que són sensibles i tenen la bona voluntat de llegir-me, les conegui o no...
    És possible que en el futur algú trobi els blogs i senti una gran curiositat per saber com devien ser aquelles persones que escrivien coses personals o científiques i potser ens investiguin i tot!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per què escrivim també és una bona pregunta però no sé molt bé a qui li interessa la resposta. Per això, per a qui escrivim trobo que és una pregunta prèvia.

      Bon vespre, M. Roser.

      Elimina