dijous, 25 de maig del 2017

La revolució dels jubilats

Darrerament sabeu que no tinc gaire temps lliure i per això em fa molta enveja la gent que sí que en té. El títol parla dels jubilats però també hi ha gent que, per la raó que sigui, no treballa un munt d'hores cada dia.

De fet, el futur que ens prometien (i que encara ens prometen) va una mica d'això: les màquines haurien de treballar per nosaltres i les persones tindríem més temps lliure. Temps per dedicar a activitats "no productives" però potser molt importants per a la societat.

Segurament hi ha qui escriu llibres (o blogs) o es dedica a altres activitats artístiques de forma més o menys amateur. I qui fa voluntariat o activisme social. De fet, moltes organitzacions tenen sectorials de gent gran o tenen una militància amb una mitjana d'edat alta (ANC, iaioflautes...). Això és molt curiós perquè normalment quan la gent pensa en revolucions, creu que les ha de dur a terme el jovent però ara mateix podria estar passant el contrari.

Si les revolucions que han de venir són protagonitzades per gent gran, tindran alguna diferència essencial amb les que atribuíem als joves? Seran més conservadors? O, pel contrari, en no tenir tant de futur per endavant, arriscaran més?

En aquest cas, veiem una clara relació entre l'edat dels manifestants i el tipus de reivindicació de la protesta. Font.

La civilització va sorgir quan les comunitats humanes van aconseguir crear excedents d'aliments i altres productes bàsics. Amb ells va sorgir el comerç, i amb les rutes comercials el món va canviar. Amb les màquines, per bé o per mal, es crearà un altre excedent. Moltes persones quedaran "alliberades" de treballar i això, probablement, comportarà canvis importants al món.

Com us imagineu el món del futur si els canvis importants vinguessin promoguts pels jubilats?

dijous, 18 de maig del 2017

La Història ens jutjarà

I ho farà amb criteris que avui en dia desconeixem.

Sovint, quan parlem de aquest o aquell personatge històric i ho fem d'una manera crítica, destacant aspectes que el converteixen en mala persona, algú diu "bé, cal situar-ho en el seu context històric". Si era masclista, homòfob, racista o violent, diem que era producte de la societat en què vivia. De tota manera, després de fer aquest apunt, sovint seguim jutjant-lo amb la nostra mirada actual.

Les lletres de les cançons romanen invariables mentre la societat canvia. "Necessites algú més gran i més savi que tu que et digui el que has de fer" (que a més sóc jo, que tinc un any més que tu i em faré nazi d'aquí poc). No sé exactament què vol dir la paraula heteropatriarcal però sospito que aquesta cançó ho és molt.


Si traslladem aquest raonament a la nostra època, pot passar el mateix. Algú que avui ens sembla una gran persona, potser està cometent actes o opinant coses que en un futur es consideraran horribles.

El futur ridiculitzarà els vegans o criminalitzarà els carnívors? Els ufòlegs seran visionaris o tarats? I la religió? En 500 anys Alà o Jesucrist seran vistos com Zeus o Thor?

És més, el futur ens jutjarà per coses diferents en diferents èpoques? Potser el segle XXII ens criticarà per ser carnívors, el XXIII per ser ateus i el XXIV per no haver respectat els drets de les màquines. I en cada època es destacarà el valor de personatges defensors de causes que ara ens semblen marcianes i se'ls reconeixerà com visionaris.

El judici de la Història és retroactiu, ja que apliquen unes lleis que no estaven vigents quan es van produir els fets. I aquí radica la seva injustícia. El revers karmàtic d'aquesta injustícia és que aquells que ens jutgin des de la mentalitat del futur també seran jutjats pels seus descendents amb uns criteris igualment injustos.

dijous, 4 de maig del 2017

Existeixen crítics de literatura infantil?

Una de les satisfaccions que m'està donant el meu fill gran és que li encanten els contes. A més de l'obligatori d'abans d'anar a dormir, sovint demana que li expliquem contes. Molts cops, en acabar d'explicar-ne un, demana que li expliquis un altre cop el mateix conte. I en una setmana fàcilment li pots explicar un conte 15 o 20 vegades.

Aquest fet hauria d'implicar que les editorials que publiquen obres per infants fossin molt curoses quant a la qualitat d'allò que publiquen. Una bona història, com una bona cançó, no importa que es repeteixi molts cops. Però una mala història, repetida molts cops és insofrible.

I la meva impressió és que molts editors, a l'hora de revisar una publicació infantil, es miren els dibuixos i poca cosa més, la qual cosa té delicte, tenint en compte que els llibres es llegeixen en un parell de minuts.

Editor de llibres infantils, revisant una obra que vol publicar. Font.


Us faig un resum del que he anat trobant:

Llibres sense argument.

Això no és dolent per se. Podríem dir que hi ha una categoria de no-ficció. Diguem que no són textos molt elaborats però almenys fan divulgació d'algun tema que pot interessar al nen. Ex: cotxes, cases, animals...

Llibres amb argument sense conflicte.

Aquesta és una categoria curiosa. En general, diuen que la ficció necessita un conflicte que generi interès però això no passa en la literatura infantil. Un dels que més li hem llegit va de quatre amics que van a casa d'un d'ells per berenar. Explica com hi arriben, com es renten les mans, berenen, miren dibuixos, juguen i s'acomiaden.

Cal reconèixer que no sembla que l'Albert trobés el conte poc interessant pel fet de no tenir conflicte. Per tant, aquests contes sí que serien acceptables per als nens petits.

Informacions falses:

No cal que els llibres siguin 100% científics però seria molt demanar que no introduïssin conceptes erronis al cervell dels nens? Per exemple, a Palmira al País de les Girafes, la girafa Palmira proposa anar al seu país que diu està "en plena selva". Fins on jo sé, les girafes no habiten a la selva sinó a la sabana. Però és que, a més, quan hi arriben, el dibuix del país de les girafes s'assembla més a un oasi de palmeres que no pas a la selva o a la sabana.

Una d'aquestes fotos és de la selva. L'altra de la sabana. Sabríeu dir quina és quina o trobeu que les diferències són massa subtils? Creieu que una girafa podria moure's àgilment per un hàbitat com el de la foto de l'esquerra? Font1. Font2.



 Greus errades de guió:

Entenc la dificultat de mantenir la coherència en una novel·la de 500 pàgines però, en un conte de 500 paraules, hauria de ser més fàcil.

Al títol anterior de la Palmira, per exemple, hi ha una pàgina on, segons el text es troben "un obstacle inesperat: el mar". La Palmira mira el mapa i diu que sí, que l'han de travessar. A veure, viatges des de Catalunya a l'Àfrica en ciclomotor i el mar és "un obstacle inesperat"? Podríem pensar que ho desconeixien però, no han mirat el mapa abans? I si no sabien que hi havia el mar i no havien mirat el mapa, com sabien la direcció que havien de prendre?

El conte de la Palmira no és el que té més errades de guió. Honor que, de moment, reservo a "La nit de reis al Pailebot Santa Eulàlia". Cada pàgina és més absurda que l'anterior. N'hi ha una que el text diu que el vaixell dels reis no ha pogut sortir del port. I a la imatge es veu el vaixell al mig del mar. Font.

Els clàssics

Veient el poc control de qualitat del que es publica actualment, no és estrany que a les llibreries continuem trobant els clàssics de tota la vida. De tota manera, aquests contes, que s'han explicat centenars de milers de vegades, quina coherència argumental tenen?

Per exemple, la Caputxeta es troba el llop al bosc i aquest la convenç per agafar un camí més llarg per tal de poder arribar ell primer a casa de l'àvia, menjar-se-la, substituir-la i menjar-se també la caputxeta. No hauria estat més fàcil per al llop menjar-se la caputxeta quan se la troba al bosc i després anar a casa de l'àvia i menjar-se-la? Quin avantatge obté el llop amb el maquiavèlic engany respecte a la senzillesa del segon pla?


Conclusió

Crec que hauríem de proporcionar als nens literatura de més qualitat des del començament. No estic demanant arguments de gran complexitat, només que no tinguin errades tan absurdes. Fiar-ho tot a "són nens, no se n'adonen" és faltar al respecte als nens i també als adults que acompanyen els nens en aquestes primeres etapes de la lectura. Encara que només sigui perquè l'entusiasme que ha d'enganxar un nen a la literatura és molt difícil de fingir quan es llegeix un nyap d'història per cinquantena vegada.