dimarts, 26 de gener del 2016

La transferència de prestigi i els feixistes.

Hi va haver una època que em presentava a molts concursos literaris. Cada mes sortia al web de la Generalitat una llista dels premis de narrativa en català que es convocaven. A partir d'aquesta llista jo mirava els relats que tenia escrits i pensava quin relat es podia adaptar a quin premi. Un dels factors a tenir en compte era si el premi era prestigiós perquè llavors calia enviar-hi un relat que fos dels millors.

Com que el meu coneixement del circuit literari català era escàs, el criteri per saber quin prestigi tenia un premi es limitava a quants diners repartien. A més diners, més participants, millors participants, més nivell dels relats, més prestigi del premi. Si bé massa diners podia significar també que la cosa es posava massa seriosa per deixar el premi en mans del jurat i llavors no valia la pena participar-hi.

Molts premis volen aconseguir prestigi ràpidament i llavors ofereixen molts diners. Com que després han de recuperar els diners d'alguna manera, això condiciona el premi. Si la manera és venent llibres, cal que l'autor tingui ja un nom i pugui acomplir les expectatives. En aquests casos, acaba sent l'autor qui posa el prestigi i el premi qui el rep, a canvi de diners.

Això funciona també fora del món literari i fora del món dels premis. En general, si A té més prestigi que B, una associació A-B transferirà prestigi des d'A fins a B. Per això la gent presumeix de llegir certs autors que tenen prestigi, evita reconèixer que mira certs programes de baixa qualitat a la TV o esmenta que coneix a tal persona de prestigi, que són molt íntims.

En el món de la política això també passa. Alguns van fer negocis amb, per exemple, gendres reials o fills de president, pel prestigi que tenien les respectives Institucions. El revers d'aquest mecanisme és clar amb el mateix exemple: quan el prestigiós perd el prestigi, la relació que tenies amb ell et comença a transmetre desprestigi. Cal, per tant, desentendre's el més convincentment possible d'aquesta relació.

Un altre exemple del terreny de la política és un partit fundat entorn del prestigi d'un ministre franquista que va criticar la Constitució del 78. Quan el franquisme va anar perdent prestigi, va proclamar-se defensor d'aquesta Constitució. I la Constitució va anar perdent prestigi a causa d'aquesta relació. Al mateix temps, aquest partit intentava desprestigiar rivals comparant-los amb ETA o fins i tot amb els nazis. Fins i tot amb el franquisme.

Ja hem comentat alguns cops per què són incorrectes la majoria de les comparacions amb el nazisme (Llei de Godwin). La reflexió d'avui crec que pot ajudar a entendre per què són tan perverses.

Quan algú desprestigiat ataca gent amb prestigi amb acusacions difamatòries de relació amb terroristes o feixistes, part del prestigi de l'atacat es transfereix cap als terroristes o els feixistes. I aquest és un fet que cap societat hauria de permetre.

dimarts, 19 de gener del 2016

Exposició Humans+ al CCCB

Sé que molts de vosaltres temíeu que aquest blog s'hagués tornat monotemàtic però no patiu: aquest blog és bitemàtic! Després de la sèrie Ciència i Bola de Drac que ens ha ocupat totes les vacances nadalenques tornen els posts transhumanistes.

Els que viviu a Barcelona teniu l'oportunitat de visitar, des de fa uns mesos fins a principis d'abril, l'exposició Humans+, al CCCB. Si us queda lluny podeu fer una visita virtual fent clic aquí però no és el mateix.



L'exposició té una orientació artística que fa que algunes de les obres exposades no acabin de de fer aportacions gaire constructives al transhumanisme. Per exemple, hi ha uns autoretrats d'un pintor que es dibuixava sota els efectes de diferents drogues o un individu que s'implantava una orella artificial (no funcional) al braç. També hi ha uns robots dissenyats per resultar irritants i uns nadons mutilats grotescament per adquirir absurds superpoders.

Són exemples que poden fer que més d'un visitant surti espantat de l'exposició en particular i del transhumanisme en general.

En canvi, altres obres destaquen el potencial de millora de qualitat de vida que ens ofereix el transhumanisme. Per exemple: pròtesis que reemplacen extremitats, màquines que ens ajuden a ser més empàtics, organismes modificats genèticament que ajuden a combatre malalties...

A mig camí, propostes polèmiques com joguines cibersexuals o piles fetes amb el potencial químic d'un difunt.

El millor de l'exposició per mi van ser les propostes interactives:

  • Un casc amb elèctrodes que llegeix les teves ones cerebrals, interpreta el teu estat emocional i, a partir d'ell, fa sonar una melodia. El projecte està pensat per ajudar a comunicar-se amb persones amb paràlisi cerebral, que tenen dificultat per expressar els seus estats anímics.
  • Un casc de realitat virtual amb el que et pots endinsar en un entorn virtual, tipus videojoc.
  • La màquina de ser un altre. Es tracta de dos cascs de realitat virtual amb una càmera al davant que projecten, a la retina de l'altre i en temps real, el que grava el teu casc. D'alguna manera intenta traslladar literalment el punt de vista d'una persona a una altra.
La mala notícia és que les propostes interactives tenen un horari i és possible que calgui anar dos cops a l'exposició per tal de poder-hi participar. De fet, l'entrada que compreu us dóna dret a anar-hi un segon dia.

En resum: coses de futur tecnologicament fascinant (friqui), de futur inquietant (freaky) i molts elements per a la reflexió.

Si hi heu anat o hi aneu els propers dies, podeu donar la vostra opinió als comentaris?

dilluns, 11 de gener del 2016

Especial Ciència i Bola de Drac. 7. El canvi de lloc instantani.

Ara que s'acaben les vacances de Nadal, acabo aquesta sèrie amb una tècnica que molts voldrien fer servir ara mateix. Si sou professors, algun cop haureu vist algun alumne tocant-se el front amb els dits índex i cor.

Com en el cas de les càpsules Hoi Poi, el canvi de lloc instantani s'ha vist en altres sèries. Potser la que us vindrà primer al cap és Star Trek. L'explicació "científica" que més he sentit pel que fa al teletransport d'Star Trek és que el cos del viatger és escanejat partícula a partícula i s'envia la informació a la localització de destí, on es reconstrueix el cos exactament de la mateixa manera.

Goku i Spock fan un gest amb la mà que, en tots dos casos té els dits índex i cor units. Casualitat o homenatge? Font1Font2


Podeu llegir-ne més detalls en aquest web. El resum seria que sí que és científicament possible i de fet ja s'han teletransportat àtoms individualment però tècnicament és complicadíssim. Ah, i en Sheldon Cooper diu que de fet no es traslladen homes sinó que en un punt se'n destrueix un i en un altre se'n crea un d'exactament igual (però que no és el mateix, seria una mena de clon).

De tota manera, hi ha alguns aspectes que a Bola de Drac potser no acabarien d'encaixar amb el Teletransport convencional.

En primer lloc el canvi de lloc instantani pot ser entre planetes que poden estar a molts anys llum de distància. Si la llum és el que es mou més ràpid, com pot enviar-se la informació per reconstruir el cos de forma instantània?

Val a dir que aquest límit de velocitat universal tampoc sembla ser respectat per les naus espacials, que viatgen en pocs dies a un planeta situat en un altre sistema solar (recordem que l'estrella més propera al sol es troba a 4 anys llum i, per tant, un objecte viatjant a la velocitat de la llum, la màxima possible, trigaria 4 anys a arribar-hi).

Esquema que ens explica el senzill funcionament d'un forat de cuc. A Bola de Drac no veiem cap menció a cap sistema semblant relacionat amb els viatges espacials que s'hi fan. Font.


Una altra diferència és que el canvi de lloc instantani funciona localitzant la presència d'una persona al lloc on volem anar. És a dir, hi ha com un radar que detecta energies de persones i passa les coordenades al GPS universal per traçar la ruta instantània.

Podríem pensar que detectar l'energia d'una persona seria semblant a detectar la seva força de combat, que hem vist que era versemblant si desprenia alguna mena de radiació. Ara bé, d'una banda la radiació també es mouria a la velocitat de la llum i per tant accentuaríem el problema anterior. I, de l'altra, detectar la radiació d'una persona des d'un altre sistema planetari deu ser com detectar des de la lluna la llum d'una espelma encesa a la Terra.

També hi ha la possibilitat d'aplicar altres maneres imaginades de viatjar per l'espai a gran velocitat, com els forats de cuc o l'hiperespai. Que en Goku hagués après a viatjar a través de dimensions que nosaltres no sabem que existeixen.


Conclusions:

Amb la ciència actual és difícil trobar una explicació versemblant al canvi de lloc instantani vist a Bola de Drac. Si bé, el teletransport podria ser viable, superar el límit de la velocitat de la llum i captar energies a distàncies tan grans ja no sembla tan versemblant i no està gens aclarit a la sèrie.


Fins aquí l'Especial Nadalenc sobre Ciència i Bola de Drac. Espero que us hagi agradat i que no us hagi fet ennuegar amb cap polvoró.

dimarts, 5 de gener del 2016

Especial Ciència i Bola de Drac. 6. La reproducció asexual dels Namek.

Per celebrar la vigília de Reis, l'especial d'avui és sobre ous. Un ou s'assembla a un regal: fins que no s'obre, no se sap del cert què hi ha a dins.

Un dels aspectes que els viatgers de l'espai han de tenir en compte si visiten el planeta Namek és que no hi ha dones Namek. Probablement aquesta és la raó per la qual en els capítols que transcorren a Namek, el follet Tortuga no es mou de la Terra.

A mi em va semblar estrany que uns organismes que semblen ser animals vertebrats quasi antropomorfs es reprodueixin asexualment. Sospito que els dibuixants no van tenir èxit creant Nameks amb atributs femenins.

De tota manera, aquest aspecte està explicat de forma molt directa: hi ha un Namek que és el cap i va posant ous, a partir dels quals neixen els diferents Nameks. Aquí algú es podria preguntar: si la reproducció és asexual, com és que els Namek són tots tan diferents? No haurien de tenir quasi exactament el mateix ADN i, per tant, assemblar-se com gotes d'aigua?

La cosa es complica encara més perquè a la primera part de la sèrie, el Namek Cor Petit posa ous dels quals surten éssers que ni tan sols són Nameks sinó una mena de dimonis. Un animal que es reprodueixi asexualment i posi ous dels quals surtin animals diferents sembla un cas interessantíssim per als biòlegs. A més, en Cor Petit semblava tenir clar quina mena d'ésser sortiria de cada ou i semblava haver "dissenyat" aquest ésser de forma més o menys conscient.

Imatges com aquesta van fer que la meva mare no veiés amb bons ulls Bola de Drac. És clar, anatòmicament, altres candidats a orificis de sortida de l'ou probablement eren encara menys estètics per mostrar-los per pantalla.


De tota manera, a la Terra hi ha éssers capaços de fer coses semblants. Potser el més significatiu són les abelles. Són capaces de reproduir-se asexualment per partetogènesi per donar lloc als borinots. I, sexualment, fecundades pels borinots, per donar lloc a abelles obreres i a abelles reines.

Tenint en compte que l'abella reina és mare de tot l'eixam, tal com el cap dels Namek és pare de tots els Namek, podríem pensar que l'espècie Namek està inspirada per les abelles.


Conclusions

Probablement la reproducció dels Namek no és el més versemblant possible, des d'un punt de vista biològic però, tenint en compte la diversitat que trobem a la natura, tampoc seria una bestiesa tan gran com podria semblar en un primer moment.