dijous, 9 de juliol del 2015

Transhumanisme. 4. Fusió del xip i la neurona.

En els comentaris del post anterior, en Pons insinuava la fusió de l'home amb la màquina. I aquesta és, en efecte, una altra via de superar les limitacions de l'ésser humà.

Penseu que en l'actualitat, molta gent ja porta parts artificials al seu cos. Pròtesis de maluc, marcapassos, audiòfons... En alguns casos les pròtesis comencen a millorar les prestacions del les parts humanes originals. Per exemple, alguns atletes van protestar perquè deien que les cames artificials de Pistorius li donaven avantatge. Ell, molt murri, els va suggerir que es tallessin les seves i se'n posessin de protètiques per competir en igualtat de condicions.

Diuen que en el futur existiran nanorobots mèdics capaços de curar-nos les lesions internes. També disposarem d'òrgans artificials de recanvi que ens permetran ser com els cotxes: a cada avaria, una reparació i a córrer.

De tota manera, la revolució més gran es produirà quan el nostre cervell neuronal pugui associar-se als beneficis de l'electrònica.

Penseu que el nostre cervell pràcticament no ha evolucionat biològicament en els darrers segles. Un nadó nascut fa 2000 anys és genèticament equivalent a un nascut avui. En canvi, un mòbil fabricat avui és molt més potent que un creat fa 20 anys.

És a dir que els enginys electrònics evolucionen ràpidament mentre que els biològics (nosaltres) ho fem de forma molt més lenta. Conclusió: un dia d'aquests el xip superarà la neurona.

En aquesta singularitat tecnològica, molts han pronosticat la rebel·lió de les màquines. Terminator, Matrix, Blade Runner... Si les màquines són com nosaltres, ens veuran com una amenaça?


Asimov va crear uns robots que estaven estrictament al servei de la humanitat però, fins i tot així, acabaven creant-nos molts problemes. Sort que van fitxar en Will Smith per resoldre'ls.

De tota manera, si la superioritat de les màquines ha de ser inevitable, per què no preparar-nos per competir amb elles? Per què no fer servir les seves fortaleses en el nostre benefici?

La fusió de la neurona i el xip crearia un humà capaç de recordar-ho pràcticament tot (fins i tot el que ha somiat), de connectar-se per wifi amb màquines o amb altres humans (telepatia), de pensar molt més ràpidament, moure objectes amb la ment (telequinèsia), aprendre idiomes en qüestió de dies... En definitiva: SuperIntel·ligència reforçada amb alguns superpoders.

Com podeu intuir, aquests SuperHumans fusionats amb xips crearien alguns problemes. Especialment als humans no fusionats amb xips que al seu costat serien molt poc funcionals. D'altra banda, els SuperHumans fusionats amb xips tindrien alguns riscos quant a la privacitat de la seva ment. Igual com un hacker pot accedir a informació emmagatzemada a dins d'un ordinador connectat a internet, és raonable pensar que es podria accedir a informació emmagatzemada dins d'un cervell connectat a internet.

La part bona és que els codis de seguretat a memoritzar serien fàcils de recordar. La part dolenta és que no sé ben bé en quin lloc es podrien guardar que no fos accessible als hackers.

No sé a vosaltres però a mi aquest futur em causa cert vertigen només de pensar-hi. És clar que potser és perquè tinc una ment simple i primitiva, sense el poder que donaria la fusió amb el xip.

21 comentaris:

  1. Com em molen! Aquests posts sobre el transhumanisme ^^

    Està clar que si no muntem una altra guerra mundial o ens quedem sense aigua potable abans (o la segona cosa portarà a la primera) el moment que dius de la fusió entre el cervell de l'home i de la màquina ha d'acabar arribant. Que hi pot haver-hi un munt de inconvenients i problemes que ni ens podem imaginar? Segur que si, però crec que els avantatges valdran la pena, ja ho veuràs com em donaràs la raó des del teu futur cervell informatitzat.

    PD: Per què el primer enllaç del post apunta cap a un comentari teu i no cap al meu comentari...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que aquest tema em supera una mica. Quan albires tota la seva potència és difícil fer un judici equilibrat de tot el que es guanyarà i tot el que es perdrà. Potser la meva postura és que si ha de passar (és quasi inevitable, com dius tu), preparem-nos el millor que puguem per a aquesta revolució.
      PD: Hi ha algú que clica els enllaços? Miracle!

      Elimina
  2. No puc negar que el tema és interessant, però s'escapa del meu enteniment. No puc imaginar-me el moment en que alguns individus estiguin millorats tecnològicament, amb millores que no es destinin a suplir mancances, sinó a millorara directament l'espècie, i en canvi una gran majoria encara no hi tinguin accés. Pot ser realment terrible. Què fàcil seria 'hackejar' aquests neo-humans, i fer-los anar per on ens doni la gana, i segur que si es fés no seria per obligar-los a plantar floretes en un jardí. Massa ciència ficció hem mamat els presents...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les tecnologies comencen amb accés per a uns pocs escollits i, amb el temps, es va estenent a la resta. Mira amb els smartphones. També en corren per països subdesenvolupats, i cada cop més.

      Sobre el hackeig, ho he posat com a exemple extrem del que podria passar, sí. Aquí s'obriria un debat molt gros perquè... No ens estan controlant ara mateix ja amb rentats de cervell per totes bandes? No ens fan comprar aquest producte o votar aquell partit polític amb tècniques poc ètiques?

      Elimina
  3. Si, uns temes molt interessants aquests que tractes! Però també molt fàcils d'aventurar-se a imaginar futurs possibles... quan probablement la pròpia raça humana acabe amb nosaltres, abans que les màquines... Abans que pensar en millorar la informació genètica... (sense contar que ... què és millorar i per a qui? qui ho decideix?) estaria bé que pensarem en com repartir els recursos del planeta per a que arribaren a més persones, en com tractar amb respecte a altres espècies d'animals... No veig la tecnologia com a una amenaça, sino que podriem utilitzar-la amb responsabilitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja portem molts anys fent servir la tecnologia com un aliat per millorar la vida de les persones. I saps què? Funciona!

      Tens raó amb això que dius de buscar la justícia i repartir millor els recursos. Però de tota manera pensa que un rei de fa 5 segles tenia unes condicions de vida objectives (alimentació, salut, educació, oci...) pitjors que una persona de classe mitjana-baixa d'un país desenvolupat avui en dia. Subjectivament no perquè ens comparem amb els altres i volem estar millor que ells. Però el progrés ha millorat la vida de quasi tothom i crec que continuarà fent-ho, fins i tot si no es busca repartir la riquesa.

      D'altra banda, la modificació de l'ésser humà, per mitjans biològics o biònics, pot orientar-se també a fer un ésser humà més empàtic, capaç de construir una societat més justa.

      Elimina
  4. I a mi també em produeix una certa angoixa, jo també dec ser primitiva, doncs a mi no m'agradaria que les meves " excel·lents" neurones, es convertissin en un xip qualsevol!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, concretament es tractaria de sumar els xips a les teves neurones. Una mica com si tinguessin accés a internet.

      Elimina
  5. Jo no sóc gens tecno-addicte, en el sentit que, al contrari que els passa a algunes persones, puc continuar la meva vida normalment sense adquirir l'última joguina tecnològica del mercat. Em vaig resistir durant un parell d'anys a comprar un mòbil, quan tot el meu entorn en tenia... però al final vaig acabar cedint, és clar. Em vaig resistir a comprar un smartphone. Em vaig resistir a descarregar-me el whatsapp...

    En fi... que podem sentir-nos molt orgullosos i satisfets dels nostres cossos serrans de pasta de carn; que podem apel·lar al romanticisme que encimbella les virtuts del món natural... però quan el veí s'intal·li un xip dins la closca i ens deixi en ridícul davant de tothom amb les seves noves supercapacitats, correrem de seguida a la botiga d'Intel més propera per posar-nos-en un de millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com tens calats els humans! Realment no cal cap xip per controlar-nos, amb una mica de psicologia de masses ja ens fan anar per on volen.

      Jo vaig aguantar també molts anys sense mòbil. Fins el 2007, crec. Llavors em vaig comprar un mòbil molt baratet i molt estúpid que només servia per parlar. I, de fet, això de parlar per telèfon mai m'ha apassionat. Ara bé, amb això dels smartphones... coi, és que tenen de tot!

      Elimina
  6. Tens la ment més complicada per impossible de reproduir, de l'Univers, tens la vida, en una sola cèl·lula hi ha més complicació que en tot l'Univers material, la vida no és quelcom que es puga reproduir, és com Déu o l'Inconscient col·lectiu, màgic.
    Ara, sempre hi haurà gent que vulga pensar-se un món en què la matèria siga l'única cosa i que tot és matèria, són els homes del yin, però els del yang estarem a l'aguait, per si els del yin ens eliminen, ací rau la lluita de classes, en el tarannà, per una banda suïcides d'uns i assassins dels altres, que només es dilueix, aquesta agressivitat amb l'amor, amb el miracle i, com no, amb el diàleg per a qui no puga estimar.
    El perill és que en un món del que tu albires l'Home hauria perdut el ser el motiu de les accions i seríem esclaus, digues-li de la màquina o dels homes yin. Jo veig el de sempre, xicotets canvis, però no un general, no hi té ni tindria lloc. Has sentit parlar dels successos paranormals que pateixen els transplantats d'òrgans?

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esmentes un tema interessant. Com bé dius, hi ha qui pensa que la vida és quelcom irreplicable sintèticament i hi ha qui opina que no, que, de fet, l'ADN és un codi, semblant a un codi informàtic.

      I qui diu viure, diu estimar. L'autoconsciència implica tot d'atributs com aquest. Establir vincles amb els altres éssers. Per què no?

      Son, en tot cas, opcions obertes per ser explorades.

      No, no he sentit això dels transplantats.

      Elimina
  7. Ara m'ha vingut al cap aquella peli "Till the end of the world", en què els protagonistes estaven obsessionats mirant els seus propis somins enregistrats, s'inventarà una màquina així? Segur que jo hi caic. Però això no és molt empàtic, que diguem, tant de bo anem cap a més empatia, com deies...

    ResponElimina
  8. No he vist la peli que menciones però he escrit un relat sobre enregistrar somnis.

    D'aquí dos o tres posts us ensenyaré una màquina que utilitza una tecnologia amb la que potser podrem enregistrar somnis ben aviat.

    ResponElimina
  9. Ei, m'agradaria llegir el teu relat, el tens penjat?
    Ben aviat? Ostres!
    Has de veure la peli!

    ResponElimina
  10. Tot són xarxes. Tots formem part d'una xarxa. Aquesta xarxa és part d'una altra xarxa. El nostre Univers només és un nòdul d'una altra xarxa.
    El nostre petit Univers és una xarxa constituïda per nòduls "humans" i no "humans". El transhumanisme no te sentit a nivell macro...i a nivell micro és tan irrellevant com el deteriorament neuronal dels humans.
    El transhumanime és mort perquè el nostre microsistema l'ofega com els macrosistemes ofeguen el nostre microsistema vital.

    Avui ha estat la primera vegada que hi sentit parlar del Transhumanisme.
    .....continuará. ....




    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de les mides sempre és relatiu, depèn de amb què es compari. Hi ha la reflexió de Pale Blue Dot que realment ens fa pensar en la nostra petitesa. Però d'altra banda, els humans som importants pels humans. Potser el més important.

      I també som importants per l'Univers. Fins que es demostri el contrari, som l'única manera que té de conèixer-se a ell mateix.

      Elimina
  11. Tot són xarxes. Tot són sistemes dins d'altres sistemes.
    Imaginat una matriuska. Cada nina amb la seva personalitat.
    Sabries dir me quantes nines tens en el teu interior?
    Potser sí!
    Sabries dir me quantes nines et contenen?
    Difícil no?
    El transhumanisme potser canviarà la nostra petita nina....però. ..com afectarà a les altres nines?
    Trascendirem la nostra realitat i podrem elevarnos i formar part de sistemes més evolucionats?
    Volem saber on anem quan encara no sabem d'on venim..!
    Aquest és el primer dia que hi sentit parlar del transhumanisme i em pregunto si el sistema és lo que alguns anomenen Deu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha relats i novel·les de ciència-ficció on Déu sorgeix a partir de l'evolució de ginys creats per l'home. IAs que evolucionen fins a assolir una capacitat de raonament suficient per assolir el poder sobre l'espai i el temps.

      Elimina
  12. El mateix concepte Trans ja es presta a confusió, per la traducció del anglès?
    Tras o Trans.
    Trascendir, anar més enllà de la condició humana ..o Transcendir. ...veure la condició humana des de un altre prisma....Una única condició i dos facetes
    Com els isomers, com Jekill I Hide...com....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'he comentat en un altre post que la filologia aquí la trobo confusa però jo ho entenc com superar els límits de la condició humana. Suposo que això inclou les dues idees que planteges tu.

      Elimina