divendres, 3 de juliol del 2015

Transhumanisme. 3. Reescrivint el nostre genoma.

En capítols anteriors vam veure que els transhumans ja són aquí. De tota manera, hi ha una sèrie de singularitats que faran que l'ésser humà canviï dràsticament en poques generacions. Una d'elles, referida al nostre suport biològic és la possibilitat de reescriure el codi genètic gràcies a l'enginyeria genètica.

Fins ara, l'evolució de l'homo sapiens, com la de la majoria d'espècies del planeta, venia donada per l'evolució natural. Això vol dir que és l'atzar qui introdueix canvis en els gens i la selecció natural qui tria quins gens passen a la següent generació (exterminant els individus menys afavorits per la loteria del genoma).

Aquest mètode cec de prova i error, que és el natural, és realment preferible a un d'artificial basat en la raó? Imagineu-vos que voleu un fill i us ofereixen l'opció de tenir-ne un de sa, intel·ligent, bona persona i guapo. Refusaríeu aquesta opció per arriscar-vos a deixar la tria del vostre fill a la natura? I si us toca un fill greument malalt o un psicòpata? No us sentiríeu molt irresponsables per haver fet aquesta tria?

Sens dubte hi ha una paraula que desperta quasi tantes fòbies com 'Química', 'transgènics' o 'dilluns': eugenèsia. Si analitzem la seva etimologia, no entendríem aquesta repulsió. Ve del grec i vol dir "ben nascut" o "bona reproducció". En general, l'eugenèsia consisteix en "millorar la raça" per diferents mitjans. El fet que els nazis la busquessin en humans amb mitjans poc ètics (extermini, esterilització...) devia ajudar a la seva estigmatització.

I aquí hi ha un punt molt polèmic, perquè estem d'acord que els nazis fan mal fet d'exterminar gent  segons el seus capricis però hem de deixar que la Natura faci el mateix?



Gattaca tracta els conflictes d'una societat on conviuen humans creats per enginyeria genètica amb humans creats pel mètode tradicional.

Poso un exemple. Volem enviar una colònia humana a Mart. El planeta necessita una forta terraformació però, igualment, molts de nosaltres no hi sobreviuríem. Quina opció us sembla millor:

1. Enviem 1000 persones sabent que només els 100 més ben adaptats sobreviuran.
2. Enviem 100 persones genèticament modificades per adaptar-se a les condicions de la vida marciana.

I qui diu Mart diu una Terra post-apocalíptica radioactiva, amb un clima caòtic per culpa de l'escalfament global o amb escassetat d'aliments o amb aliments tòxics per la contaminació dels oceans.

L'enginyeria genètica ja permet seleccionar embrions però la veritable singularitat consistirà en escriure el codi genètic des de zero, com qui escriu el codi d'un programa informàtic. D'aquesta manera es podran crear humans (o qualsevol altre ésser viu) a la carta.

També, per als humans ja nascuts, es pot fer servir la teràpia gènica. Consisteix en fer servir un vector (per exemple un virus) que infecti les cèl·lules per canviar un tros d'ADN per un altre. La utilitat immediata és substituir ADN que produeix una malaltia per ADN sa però es podria fer servir també per potenciar o reduir alguna característica del nostre cos o del nostre caràcter.


A més de l'adaptació als entorns hostils, l'enginyeria genètica ens obriria les portes de les grans fites del transhumanisme:

  • Superlongevitat i reducció dràstica de malalties. Viure molts anys i plens de salut, tant física com mental. Podrem trobar on tenim escrita la data de caducitat i treure-la. Podem dotar-nos d'un sistema immunològic més eficient i, llegint l'ADN dels organismes patògens, preparar-nos millor per a les hostilitats.
  • Societats més pacífiques i empàtiques. El genoma humà és com és degut a les circumstàncies hostils en què van viure els nostres avantpassats. Avui, el principal perill per a la supervivència humana és el propi ésser humà. Probablement es podrien localitzar els gens que ens fan agressius i egoistes i substituir-los per altres que ens facin més adaptables a societats pacífiques i solidàries.
  • Superintel·ligència. Imagineu-vos quants problemes es podrien resoldre si els nostres cervells funcionessin millor. Potser tindríem ja energia quasi infinita gràcies a la fusió nuclear. O hauriem resolt el problema de l'escalfament global.

Aquestes noves opcions enllacen amb la intuïció de Plató que creia que els homes i el món estaven mal fets perquè eren producte de l'atzar i no de la raó. Aleshores, si podem fer homes sense malaltia, sense patiment, sense maldat que formin una societat pacífica on s'ajudin uns als altres... és ètic no fer-ho?


10 comentaris:

  1. Veig que t’ha agradat això de publicar els divendres.

    Si em donessin la possibilitat de triar entre un fill tarat o un de sa, guapo i espavilat jo no ho dubtaria, segur que al tarat te l’acabes estimant igual, però posats a escollir la tria per mi seria clara. El teu ja el vas escollir amb eugenèsia?

    Gattaca gran peli! Totalment recomanable! Tot i la pel•lícula segueixo sent defensor de la enginyeria genètica, contant qui sóc és lògic, no? T’imagines un futur on tothom sigui millor? Es a dir més Pons? Sona bé, no? No se si tot això seria ètic o no, però és important que sigui ètic? No en tenim prou en ser més eficients i millors?
    Relacionat amb tot això del transhumanisme també hi ha la singularitat tecnològica, perquè està clar que no només els humans millorarem sinó que també les màquines ho faran, fins al punt que humà i màquina s’ajuntaran en un cyborg i bé… no puc dir més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que has captat perfectament l'essència del transhumanisme: una humanitat més aponsada.
      Sí, d'aquesta singularitat tecnològica també n'he de parlar.

      Elimina
  2. Ostres, m'he sentit una bona mica analfabeta davant de tanta teoria científica...
    Penso que la genètica empleada per fer més feliços els éssers humans, d'acord, però també es poden fer autèntiques aberracions...
    Amb això dels nazis, he tingut un calfred...Em sembla que és inadmissible voler exterminar una raça, perquè algú pensi que és inferior a la seva;
    Amb sembla que no té res a veure amb el què fa la natura, que no deixa de ser una selecció natural i no em preguntis el per què...
    Fer criatures a la carta: ara imaginat que la majoria de persones volen nens, o nenes, arribaria un moment que l'ésser humà s'extingiria...Crec que la
    natura, per ella mateixa manté un equilibri...
    Uf!!! Molt complicat tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, per definició la natura fa una selecció natural. Però si ho penses bé ja fa anys que ens estem oposant a aquesta selecció. Quan salvem un nadó indefens amb una operació quirúrgica. Quan donem insulina a un diabètic. Quan curem un càncer.

      La natura volia matar tota aquesta gent i nosaltres li ho hem impedit.

      Certament, per substituir la natura amb una gestió no atzarosa de la vida cal tenir les coses molt clares. Normalment el coneixement et dóna eines per fer-ho millor que l'atzar però és clar, cal fer-ho amb seny.

      Elimina
  3. El problema rau quan penses o saps que tot lo món és necessari, què li passaria al món si eliminàrme les persones amb Síndrome de Down? Potser el món no podria caminar, ens són molt necessaris, per motius que de tan intuitius no són comprensibles, però creu-me ens hi són; com fer que la gent trie, un tant per cent de gent trie deixar nàixer una persona amb Síndrome de Down? No hi ha mètode ni garantia, les modes són capricioses i l'ésser humà tendeix al mínim esforç i n'és un molt gran cuidar a una d'aquestes persones, però jo ja ho he dit, el futur serà de l'aliança entre amo, ciència i discurs histèric o poble pla amb llibertat, és la única eixida possible a aquest món, potser també hi haja un percentatge de gent a qui li toque tenir cert tipus de fills, per llei, quan s'arribe a comprovar, cosa molt improvable, científicament els beneficis necessaris de tot tipus de persones, però no tot està dit i podríem encabir certs tipus diferents dels ja existents que farien substituir alguns estereotips per uns altres i nous.

    Tot està obert, però ja et dic, la única eixida és discurs de l'amo, discurs histèric i discurs universitari i de la ciència i llibertat.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si les persones amb Sindrome de Down són necessàries, llavors, per què haurien de desaparèixer? És just el contrari: reescriure el nostre genoma ha de permetre obtenir millors humans.

      Si aquestes persones tenen alguna cosa que els altres no tenim, seran necessaris. I no només això, podem aconseguir introduir aquests atributs valuosos a les altres persones.

      D'altra banda, entenc que les persones amb síndrome de Down podrien també superar les seves limitacions sense deixar de ser qui són. No crec que allò que les fa millors sigui precisament la seva menor intel·ligència.

      Et poso un altre exemple: diuen que els cecs desenvolupen millor els altres sentits. I això és bo però, negaríem la vista a un cec només perquè ha desenvolupat bé els altres sentits? No seria més lògic donar-li a ell la visió i als no-cecs la facultat de desenvolupar millor els altres sentits?

      Elimina
  4. Com que sóc del ram, sens dubte, la paraula més temible de les que cites és 'dilluns'. Curiós que citis Plató al final, perquè tot i ser un post eminentment científic, i no poc documentat, també és pura filosofia. Especialment, aquella part de la filosofia que és l'ètica. De possibilitats en tenim moltes, i en tindrem més. Però les preguntes que llences són precisament les que ens hem de fer. Hem de materialitzar tot allò que som capaços de fer. En aparença, tu només hi veus avantatges, però s'hi ha de pensar una mica. En el llibre 'Jugar a ser déus' d'en Salvador Macip planteja uns quants dilemes ètics basats en els avenços científics, i allà sí que es mostren els possibles pros i contres de cada tema. Potser et podria interessar llegir-lo, a mi em va agradar força, perquè ens cal ser crítics amb allò que fem, penso que pels científics aquest hauria de ser el dogma. Només cal dir que el senyor Colt no va inventar el seu revòlver per matar persones, a ell li va semblar una magnífica idea, però després se n'ha fet un ús no gaire noble. I bé sabem que per més bons que siguin els descobriments, i útils i benintencionats, sempre hi ha algú que els dóna la volta per treure'n un profit, o encara pitjor, un perjudici pels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, la ciència-ficció té un vessant filosòfic amb molt potencial.
      Em sorprèn molt això del senyor Colt. Per què coi pensava que la gent faria servir un revòlver? Per fer música?

      Aquests dilemes ètics existeixen des de la invenció del foc. Té bones utilitats i també ho pot destruir tot. En Prometeu va patir un dur càstig per donar el foc als humans. I des de llavors, tot va així. Cada avenç té un risc i has de pagar un preu. I sempre hi ha algun imbècil que buscarà un perjudici pels altres.

      Bé, sempre no. Quan reescriguem el nostre genoma, prescindirem d'aquests imbècils.

      Elimina
  5. Està molt bé el debat ètic sobre aquestes qüestions, de fet és més que saludable, però jo diria que la experiència ha demostrat sobradament que si una cosa es pot fer a nivell tècnic, doncs s'acaba fent. I sense que importin gaire les conclusions a què s'ha arribat durant el debat previ.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí però aquests debats permeten que sempre hi hagi algú que pugui dir, amb raó, allò de "veieu? Jo ja ho deia!".

      Elimina