divendres, 26 de juny del 2015

Transhumanisme. 2. Els nous humans que ja són entre nosaltres.

La setmana passada vam veure que l'humanisme consistia en donar a l'home un rol central. Aquesta filosofia va trencar les dinàmiques històriques de l'Edat Mitjana i va catapultar la humanitat cap als temps moderns.

El transhumanisme consisteix en anar més enllà dels límits que ens imposa el fet de ser humans. I això es fa amb les eines que ens proporciona la ciència i la tecnologia.

En un sentit ampli, gairebé qualsevol objecte creat per l'home és transhumanista, ja que amb ell es poden fer coses que sense ell no podríem fer o no faríem igual de bé. Per tant, representa una superació dels nostres límits com a humans.

h+: símbol del transhumanisme


Per exemple, un avió permet a l'home volar i desplaçar-se a velocitats que, sense avions o vehicles semblants (que també serien transhumanistes), seria impossible.

Així doncs, es podria considerar que som transhumanistes des que vam crear eines de sílex per caçar. Però el concepte és força recent. I també és ara quan la tecnologia i la ciència estan avançant a velocitats de vertigen. La generació nascuda a principis del segle XX va viure de forma molt semblant a la de principis del segle XIX. Però a partir de la segona meitat del segle XX cada generació converteix en analfabeta tecnològica a l'anterior.

De tota manera, hi ha àmbits on la tecnologia fa canvis en allò que considerem més humà. Penseu que al 1996 ja estàvem acostumats a màquines més ràpides, més fortes i més precises que un ésser humà però el món es va trasbalsar quan Deep Blue va derrotar el campió mundial humà d'escacs (Kasparov). Podia una màquina ser més intel·ligent que un humà?

Als escacs, com a la boxa, és inquietant descobrir que el teu adversari és un armari.


Hi ha certa controvèrsia sobre si guanyar una partida d'escacs exigeix autèntica intel·ligència. Però és inqüestionable que els ordinadors fan molt millor que nosaltres algunes tasques que fem amb la ment. Per exemple recordar números de vint xifres.

Passada la petita vergonya d'haver estat derrotats per les nostres criatures, els humans entenem que podem utilitzar aquestes criatures per a superar els nostres límits. Vull destacar 3 àmbits on aquesta utilització de la tecnologia està produint ara mateix canvis importants en les nostres vides.

1. Ordinadors (els nous oficis). Penseu simplement quants llocs de treball consisteixen en una persona asseguda davant d'un ordinador durant 8 hores diàries. No són només els informàtics. És la major part dels qui treballen en una oficina. L'ordinador potencia les nostres capacitats innates, multiplica la productivitat de tasques mentals.

Aquesta és la primera imatge que té l'honor de ser penjada 2 cops en aquest blog. Trobo que explica molt bé com el coneixement que estem adquirint es dirigeix cada cop més a saber trobar la informació correcta més que a memoritzar-la. Font.


2. Mòbils (érase un hombre a un móvil pegado): Des que els mòbils són petits ordinadors connectats a internet han canviat profundament la nostra manera de fer-ho pràcticament tot. Anem pel carrer seguint el GPS, que ens diu on hem d'agafar l'autobús i a quina hora passa. Ens fem selfies i les enviem a un grup de gent per Whatsapp. L'agenda ens avisa que hem de trucar un amic que fa anys. Arribem a casa i descobrim que una aplicació ha estat comptant les passes que hem fet avui i les calories que hem cremat.

Ja vam discutir en el seu moment que això tenia avantatges i inconvenients. Però el que és clar és que l'homo smartphonus és una espècie nova i diferent del seu antecessor.

3. Xarxes socials (vides paral·leles). Ens donem d'alta en un nou web que ens han recomanat. De seguida li veiem alguna cosa divertida. Pots compartir fotos/relats/opinions/vídeos amb altres usuaris. I a poc a poc els comences a conèixer millor que al veí de davant. Potser millor que als teus amics de tota la vida, i tot. Dia rere dia anem construint diverses identitats. Persones que voldríem ser a la vida real però que no podem ser per les nostres limitacions. Però a les xarxes ens podem reinventar. Tants cops com faci falta. Ens sincerem des de l'anonimat o des de la personalitat que hem construït.

De les "petites mentides" dels xats online hem passat a la construcció de perfils més o menys "imaginatius" a les xarxes socials. Font


Com podeu imaginar, la tecnologia no ha arribat al final de la transformació de l'ésser humà. Al contrari: cada cop els canvis són més ràpids. En propers posts intentarem fer previsions sobre quins canvis radicals podríem veure en els propers anys.

dijous, 18 de juny del 2015

Transhumanisme. 1. L'humanisme.

Recordo el primer cop que vaig veure la paraula "Humanista". Va ser en una papereta electoral del Partit Humanista. Des de ben petit els meus pares em portaven a això de "La Festa de la Democràcia" perquè aprengués el valor d'unes llibertats que no feia tant de temps que havien tornat al nostre país.

Li vaig preguntar al meu pare què era això de l'humanisme i, mirant-se la butlleta, va dir "aquests són una secta". Bé, la veritat és que no m'he preocupat mai de saber què o qui hi ha darrere del Partit Humanista però l'Humanisme, com a moviment històric sí que té una importància que cal reivindicar de tant en tant.

L'Humanisme sorgeix a finals de l'Edat Mitjana i és un dels motors que van fer sortir Europa d'aquesta era. La revolució humanista consisteix en col·locar l'Home com a centre de totes les coses, desplaçant Déu d'aquesta posició de privilegi.

L'home de Vitrubi, de Leonardo da Vinci, marca les proporcions de l'home. L'humanisme agafarà l'home com a mesura de les coses.

Això no vol dir que els humanistes deixessin de creure en Déu però sí que volen apartar l'home de bona part de la influència religiosa (laïcitat). Inspirat en l'humanista Erasme de Rotterdam, Martí Luter va crear el protestantisme que introdueix canvis importants en la relació de l'home cristià amb la seva religió.

L'humanisme també connecta amb els antics filòsofs i artistes grecs (fins aleshores pagans) i els rescata, donant lloc al Renaixement.

Leonardo, Donatello, Rafael i Michelangelo, artistes del Renaixement. Curiosament, aquestes tortugues mutants van agafar el nom d'uns homes que representaven una important mutació de la Humanitat.


Per l'expansió del pensament humanista és molt important l'aparició de la impremta. Aquest invent va permetre crear còpies de llibres (i de les idees que contenien) de manera molt ràpida, abaratint la seva distribució.

Els canvis impulsats per l'humanisme van arribar també a la visió que l'home tenia de l'Univers. Copèrnic canvia el centre de l'Univers de lloc i això revoluciona la religió, la filosofia i la ciència. Galileu, amb el telescopi, comença a mirar més enllà del que l'home podia veure només amb els seus ulls. I allò que veu fa que canviï la visió que tenia del Cosmos.

El telescopi, en si mateix, es podria considerar un instrument transhumanista, ja que permet a l'home millorar les seves aptituds innates. I potser també ho seria la impremta. Aquesta simbiosi entre l'home i la tecnologia transhumanista marca els començaments de la ciència moderna.

Però del transhumanisme en parlaré la setmana que ve. I potser també us doni una notícia important relacionada amb aquest tema. (Tranquils, no faré com en XeXu que va insinuar que explicaria no sé quina notícia i ja tothom se n'ha oblidat ;)

dijous, 11 de juny del 2015

Els inicis del llenguatge

Com sabeu tots els que seguiu amb certa regularitat aquest blog, per casa meva corre un homo sapiens de petites dimensions i aquests darrers mesos està impartint un interessant seminari sobre els inicis del llenguatge. Jo vaig prenent apunts i avui he decidit escriure un post a partir d'ells. Potser serà de poc interès pels que no sou lingüistes ni família nostra però tingueu en compte que només deveu ser el 20 o 30% dels lectors habituals del blog.

Els inicis de l'aprenentatge de la llengua són erràtics i difícils de concretar. Ho he intentat agrupar en diversos blocs:

1. Primers sons articulats. Amb pocs mesos, un humà és capaç d'emetre sons que de vegades (probablement per casualitat) coincideixen amb paraules del nostre idioma. Això no vol dir que associï el so amb la paraula o la paraula amb el concepte.

2. Reconeixement auditiu de sons. Una mica abans de l'any, la criatura és capaç d'associar un so (paraula) que sent a una acció. Per exemple, tu li dius "adéu" i ell fa adéu amb la mà o li dius "molt bé" i ell aplaudeix. Aquest aprenentatge es fa si prèviament li has ensenyat els gestos. Arriba un moment que ell ja associa el so al gest, la qual cosa vol dir que és capaç de distingir els sons d'una paraula, si bé potser no entén els conceptes associats a la paraula. És a dir, potser no sap que "adéu" vol dir que la gent marxarà o "molt bé" que alguna cosa s'ha realitzat de forma satisfactòria.

3. Paraules pròpies. Dels sons que havia començat a fer al bloc 1, en repeteix alguns de forma habitual. Per exemple "bah" o "bi" i normalment en un cert context. Aquí és difícil interpretar si ell li dóna algun sentit concret a aquestes paraules o són sons que fa servir en un sentit ampli.

4. Paraules del nostre idioma. Ara mateix, el nostre petit homo sapiens fa servir 4 paraules. Les transcric més o menys respectant la fonètica de la seva variant dialectal.
  • Abua. El descobriment d'aquesta paraula és proper al concepte màgic d'invocar. Si heu llegit "el nom del vent", es parla d'aquest concepte. Un cop saps el nom de l'aigua, el pots pronunciar i llavors l'aigua ve a tu i la pots beure. Val a dir que el nou mag fa un ús abusiu del seu nou poder i de vegades l'invoca només per comprovar que té el poder de fer-ho.
  • Papa/Mama. Curiosament, el petit mag no fa servir aquests mots per invocar el papa i la mama. És bastant inequívoc que associa el mot a la persona (per exemple, quan arribo li diu a la seva mare "papa?") però no fa servir el nostre nom perquè vinguem a ell. (Per fer això segueix amb els crits habituals.)
  • Aia. La seva mare, que és molt educada, li deia "gràcies" cada cop que ell li donava un objecte. A partir d'aquí, el seu mot "aia" s'associa a l'intercanvi. Quan li dónes un objecte, diu (de vegades) "aia". Però també quan te'l dóna ell i quan vol que li donis. Per tant, "aia" voldria dir "gràcies", "de res" i "si us plau". Segons la seva àvia, "aia" també voldria dir "iaia".
Com podreu sospitar, la seva capacitat actual de conversar és molt limitada. De fet, de moment ni tan sols combina les 4 paraules que sap sinó que repeteix sempre la mateixa. Ara toca cridar l'aigua, doncs es diu "abua, abua, abua...". No dirà "abua, papa" ni "abua. Aia".

Aquesta limitació dificulta molt la comunicació i, de retruc, la seva capacitat de control dels subministraments estratègics que necessita per viure. És poc el que pot invocar i menys el que pot aconseguir per si mateix.


dimecres, 3 de juny del 2015

Quan la ficció supera la realitat

Ara mateix visc molt a prop de les Rambles que són potser el carrer més turístic de la ciutat més turística d'un dels països més turístics del món. Al llarg dels 1300 metres d'aquest passeig podem trobar multitud d'establiments que venen kebabs, gofres, hamburgueses, barrets mexicans, figuretes de flamenques, pizzes i gelats italians, roba de grans franquícies internacionals i, per suposat, milers de turistes. Tinc la teoria que la presència de turistes a la Rambla és ininterrompuda des de fa anys. És a dir que vagis a l'hora que vagis, el dia que vulguis, sempre hi haurà almenys un turista.

Espectacle de... flamenc mexicà? A les Rambles? A Port Aventura? A Acapulco? Quants de vosaltres notaríeu la diferència? Font. Sabíeu que els barrets mexicans que es venen a les Rambles no són realment barrets mexicans?


Podríem pensar que la gent viatja per veure coses diferents de les que té a la seva ciutat. Però en el moment que totes les ciutats esdevinguin multiculturals, caldrà viatjar? Si ja pots fer dansa del ventre, meditació tibetana o cuina tailandesa sense moure't del barri, per què coi t'has de gastar una pasta en un bitllet d'avió? (hi ha un relat molt bo del David Castejón sobre aquest tema).

Per això, al final, el turisme de parc temàtic acaba sent una gran idea. Els avantatges sobre el turisme de "ciutat cosmopolita" són més que evidents:

1. No provoquen molèsties als veïns.
2. Els escenaris són de cartró pedra i els "nadius" són actors, sí, però almenys estan fingint el país que toca! Com deia en Laporta, al loro, que alguns es fan passar per polinesis a Port Aventura ¡y no lo son! Però a les ciutats cosmopolites, els rastres de cultures autòctones cada cop són més difícils de trobar i molts turistes ni tan sols els busquen.
3. No cal fingir que ets culte i t'interessen els museus, la pintura o altres temes sobre els quals no tens ni idea. I, en canvi, pots gaudir amb emocions fortes a les muntanyes russes.

La diferència entre aquests dos models de turisme es pot inscriure en el marc de la dicotomia entre la ficció versemblant i la realitat inversemblant.

Per construir una bona història i fer-la creïble, molts cops hem de mentir. I ho hem de fer bé. Una veritat et pot espatllar una història. Ho veureu en totes les pelis dolentes: al final sempre diuen "basada en fets reals". En canvi, quan l'argument d'una pel·lícula de ficció és bo, l'espectador sospita que el guionista ha d'haver copiat la idea de la realitat.

I quan la no-ficció també s'ha tornat mentidera (programes de telerealitat, informatius manipuladors...) aleshores la ficció supera en versemblança i en atractiu a la suposada realitat.