dimecres, 2 de gener del 2013

La Llei de Godwin i la fal·làcia reductio ad Hitlerum

M'agradaria molt que la redacció d'aquest post fos innecessària. Hi ha conceptes que n'hi hauria d'haver prou amb explicar-los un cop perquè la gent els assumís. Perquè repetir-los massa cops pot tenir efectes contraproduents, convertint el concepte o definició en un tòpic gastat.

No m'agradaria que això passés mai amb la Llei de Godwin, la formulació de la qual intenta precisament combatre l'excessiu i inadequat ús de les lliçons històriques que teòricament ens va deixar als humans l'experiència d'haver patit el nazisme.

Malauradament la realitat és tossuda i s'entesta en donar la raó a Godwin, no només a les discussions a la xarxa, sinó també en declaracions absurdament fal·laces de molts polítics a la televisió. En aquest context, vull aportar el meu granet de sorra per discutir amb vosaltres com s'utilitzen els arguments fal·laços i intentar que els polítics de torn s'hagin d'esforçar una mica més a l'hora de deixar anar les seves perles carregades de demagògia.

La Llei de Godwin diu el següent:

A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.

També hi ha qui afegeix que el primer en citar Hitler o els nazis perd automàticament la discussió. És una manera d'evidenciar que si algú ha de recórrer a la fal·làcia reductio ad Hitlerum vol dir que ja ha esgotat tots els arguments vàlids que tenia i no val la pena seguir discutint (hi ha gent que seguiria discutint eternament, molt més enllà del punt on s'ha evidenciat que ja ha perdut qualsevol engruna de raó o dignitat).

Per la seva banda, la fal·làcia reductio ad Hitlerum ve a dir que:

Hitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X és necessàriament dolent i/o indesitjable.


Per exemple, si una persona vegetariana parla de la crueltat de la tauromàquia i algú li recrimina que Hitler era vegetarià i per tant els vegetarians són com els nazis, estem davant d'un cas de reductio ad Hitlerum. Òbviament la persona està fent una trampa clara per intentar guanyar la discussió. Aprofita el rebuig general que provoca el nazisme i l'intenta traslladar al seu adversari dialèctic.


Aquesta trampa, a més de ser molt burda, ofèn profundament la memòria dels milions de víctimes del nazisme que veuen com la seva tragèdia es frivolitza.

Vinyeta ucrònica de xkcd on es mostren els problemes que haurien tingut els aliats si la Llei de Godwin i la fal·làcia reductio ad Hitlerum haguessin estat vigents durant la Segona Guerra Mundial.


Algú pot pensar que les comparacions amb els nazis o amb Hitler poden ser adequades en certs casos. Hi ha altres líders que han perpetrat matances i neteges ètniques o que han aplicat punt per punt el programa de propaganda goebbeliana. És cert que, en alguns casos, la comparació podria ser procedent. No obstant això, en tota comparació hi acaba havent un sacrifici del matís i, en comparacions tan gastades com les dels nazis, aquest sacrifici acostuma a ser enorme.

A casa nostra, la fal·làcia reductio ad Hitlerum està molt de moda. Durant l'última campanya electoral hem vist multitud de referències als nazis, cadascuna més ximple que l'anterior. Però és que a més de fer servir l'original, també l'hem versionat amb els símbols més propers. Així, podem trobar reductio ad Francum, ad feixistum o ad fatxam. Segur que heu sentit més d'un cop fer servir la paraula feixista per referir-se a algú que canvia de carril sense posar l'intermitent, que cobra 3 euros per un cafè amb llet, que insisteix a parlar en la seva llengua materna o que opina que s'haurien de prohibir els reality shows a la televisió pública.

La conseqüència última d'aquest abús és que ningú acabarà sabent què vol dir realment la paraula feixista. Si us atreviu, feu la prova: quan l'escolteu en un context que no toca, pregunteu a qui la fa servir pel seu significat. Després, si sou realment valents, regaleu-li un diccionari tan aviat com sorgeixi l'ocasió.

15 comentaris:

  1. El color de fons d'aquest bloc és blau, color amb el que sempre s'ha representat l'exèrcit feixista en els mapes de l'evolució dels fronts de la guerra civil espanyola.

    Ergo (que introduir llatinades sempre queda bé), ets un fatxa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, si sou familiars o amics del Maurici i esteu llegint això, diu que vol un diccionari per reis...

      PD: No estic segur d'haver declinat bé les paraules llatines. I estic pensant que si això d'escriure coses en llatí queda una miqueta pedant, escriure coses en llatí mal declinat, deu quedar molt cutre. Si algun bon lector m'ho vol corregir, potser m'estalviï una escena com la que surt a la vida de Brian.

      Elimina
  2. Jo quan als anys 80 i 90 parlava ací a València el català-valencià, la llengua de mon pare, era titllat de sociata, ara que parle igualment en sóc de pepero, i és que hi ha qui no pensa més enllà o no hi va.

    Els fatxendes em pensen roig,
    els rojos fatxenda,
    els sociates filo-capitost,
    i els filo-capitostos sociata.
    Els homo em pensen homòfob,
    els búfals una marieta,
    l'enveja em diu “masclista”,
    els creients em diuen ateu
    i els ateus creient,
    els beguins massa espavilat
    els llestos beguí, i els abanderats
    pensen que aguante
    l'espelma del seu rival,
    els pocs homes justos es fan creus,
    pensen: _aquest s'estavella
    de tan i tan sincer.
    I jo faig el meu camí
    doncs no sóc ni just ni sant
    però em cal el discurs i el cant
    sense ficar-me amb ningú.
    Ni m'hi fique ni convenç.
    Quan em demanen sempre hi sóc,
    tot i que després em pengen.
    Però jo trec el coll de la samuga
    i dic sempre com Brassens:
    “A la gent no li agrada què
    cadascun tinga la seua fe”,
    però jo seguisc el meu camí
    tot i que la gent no li agrade
    que vaja per la via com un solitari,
    doncs algú ja em diu tebi,
    no veig cap altra solució
    que viure com sé i desitge,
    i seguisc parlant, escric i visc
    com si la llibertat hi existira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha persones que no conceben un món sense etiquetes, que no se senten còmodes amb el matís, amb pensaments que parteixin d'altres premisses que les que ells han fet servir per construir l'estructura mental sota la qual se senten segurs. Què hi farem, Vicent!

      Jo et puc dir que aquí en aquest bloc, les teves opinions, pensaments i poemes sempre seran benvingudes, siguin de dretes, d'esquerres, de davants, de darreres o de emmig. Perquè, quan les opinions parteixen del respecte, la diferència no pot fer altra cosa que enriquir el debat.

      Elimina
    2. El que volia dir-te és que quan estas parlant amb algú l'important no és el tema sinó la intenció, és a dir, que hi ha qui et redueix a l'absurd per no sentir-te com a ésser parlant que pot tenir una visió diferent a la teua com tu bé dius et redueix a aquesta fal·làcia.
      Mira, que hi farem!

      Elimina
    3. Entenc que en el fons, l'ús d'aquesta fal·làcia pretén exactament això: no haver de raonar amb algú que pensa diferent. I per això t'intenta rebaixar comparant-te amb un element negatiu universal, com és el feixisme, donant a entendre que no cal conversar amb algú que actua com un feixista.

      Elimina
  3. Totalment d'acord amb tu respecte als riscos de banalitzar certs conceptes. Un bon amic historiador s'encén cada volta que sent parlar impròpiament --que és quasi sempre-- de feixisme, nazisme o qualsevol altre candidat a desqualificar algú o alguna cosa. Jo crec que, en última instància, aquestes coses passen perquè ja no tenim una imatge universal del mal absolut que puguem fer servir en aquestes ocasions: no m'imagine a algú dient, en l'acalorament d'una discussió, "eres el dimoni" o "això que dius és diabòlic"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Alfred. El teu amic té tota la raó i l'entenc perquè si a mi ja em fa ràbia, a algú que estimi el coneixement de la Història m'imagino que encara més.

      També estic d'acord amb el teu diagnòstic. Fer servir els nazis és una manera mandrosa d'intentar traspassar la mala imatge dels nazis als nostres enemics dialèctics. I com hem defensat el teu amic i jo, això té dos grans problemes:
      1. Estem sent injustos amb el nostre enemic dialèctic, que probablement no és tan malvat com els nazis.
      2. La mala imatge viatja dels nazis al nostre enemic dialèctic, així que els nazis es lliuren d'una mica de mala imatge. Quan això es fa contínuament, la imatge dels nazis queda quasi rehabilitada perquè, al cap i a la fi, tothom els equipara amb gent que ha comès pecats més o menys insignificants.

      La solució passaria per ser una mica més hàbil en les discussions, més fi en les descripcions i en l'ús del llenguatge. Descriure amb claredat allò que fa de dolent el nostre enemic dialèctic. És clar que això només funcionaria si tenim més raó que ell i si ho sabem demostrar!

      Elimina
  4. És cert que la comparació amb els nazis ha estat sonant massa darrerament en boca d'alguns polítics. Ells mateixos es desqualifiquen, no deuen conèixer la llei de Godwin.
    I darrerament també sento comparacions amb els talibans...em sap greu però no sé declinar llatí... També es tracta d'un enemic llunyà que personifica tots els mals possibles.
    Gràcies pel post!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En un post anterior recordo haver parlat d'un nexe entre el fanatisme religiós i el fanatisme dels nazis, a partir d'una comparació que en Jaume Cabré fa en el seu últim llibre (Jo confesso).

      Precisament el nexe es basava en l'exaltació d'un bé suprem (Déu en un cas, l'Estat ideal en l'altre) fins al punt de menysprear tot el que s'interposa en el camí d'aquest bé suprem. Així que, irònicament, aquests enemics que personalitzen els mals suprems són defensors d'un bé suprem.

      Potser el matís que diferenciaria una fal·làcia ad talibanum (jo tampoc sé llatí però així queda bé, no?) de la fal·làcia ad Hitlerum és que el talibà es fa servir especialment per referir-se a la manca de flexibilitat o tolerància davant d'una postura. És a dir, la voluntat de no cedir ni un mil·límetre, sense importar les circumstàncies.

      Elimina
  5. Els arguments dels polítics, i d'altres ensinistradors de mamífers, està ple de sofisme que cerquen l'efecte inconscient de la comparació per damunt de la lògica o manca de lògica que pugui tenir; és la societat del poder efectista dels mitjans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria bo que els qui us dediqueu a educar nous ciutadans, sigueu pares o professors, forméssiu els nous mamífers amb aquests coneixements per tal que els polítics s'haguessin d'esforçar una mica més per manipular o ensinistrar la població.

      Elimina
  6. Quan discutim ens agrada fer comparacions, exageracions, hipèrboles, i es clar, arribar al nazisme es tan fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'exageració ja es troba a mig camí de la mentida. I si, com és el cas, es tracta d'una exageració godwiniana, ni tan sols és una mentida original o creativa.

      Elimina
  7. Hello, i think that i saw you visited my site thus i came to “return the favor”.
    I am attempting to find things to improve my website!
    I suppose its ok to use some of your ideas!!

    Feel free to visit my site - http://www.purevolume.com/lesterpark0/posts/3756222

    ResponElimina