dimarts, 25 de setembre del 2012

La petjada

De casa a la feina. De la feina a casa. Passant abans pel super, on compra els aliments que li donaran energia per seguir anant de casa a la feina. Descansa unes hores i tot torna a començar. Fa un cop d'ull al calendari i li sembla que els dies s'estan arrenglerant en fila índia, com si agafessin posicions, esperant les seves 24 hores de glòria. És curiós, pensa, els dies que han de venir semblen tots iguals. I els que han passat, en canvi, són diferents. La majoria queden a l'oblit i només alguns poden quedar gravats en la memòria. Sí, els dies són com les persones: potser sí que cadascun d'ells és necessari per enllaçar l'anterior amb el següent però només alguns surten als llibres d'Història.

De sobte s'adona que ell no sortirà als llibres d'Història. Potser, negocia amb la seva imaginació, podria sortir en algun altre tipus de llibres, en una revista, o en un article d'un bloc. I aquí és on me'l trobo. No sé com, ha aconseguit arribar fins a les línies del post que esteu llegint ara mateix. Sense demanar permís ni presentar-se, es posa còmode al sofà de bytes i se serveix un còctel de Times New Roman.

En Neil Armstrong va morir fa poc. Però a la memòria dels qui seguim vius i a la superfície de la lluna hi seguirà quedant la petjada de la seva proesa per molts anys.


-Tu escrius per això de la petjada? -em pregunta, mentre posa els peus a sobre de la tauleta dels esborranys.
-Ufff... -responc, sense esma. Amb els anys, fa cada cop més mandra entrar en aquestes discussions filosòfiques.
-No t'ho has plantejat mai? Em pensava que els que escriviu blocs teníeu aquesta necessitat narcisista de dir "ei, que sóc aquí. Que penso, ergo existeixo i ho deixo escrit en un bloc perquè en quedi constància".

Quan en Bart Simpson troba ciment fresc al carrer, no pot evitar deixar la seva signatura. Després s'imagina que la seva petjada perdurarà durant segles i una futura civilització observarà amb admiració la seva gesta.


-Al contrari -responc-. De vegades tinc massa opinions i algunes d'elles són contradictòries i s'anul·len. Hi ha massa maneres d'entendre la realitat. I és per això que m'agrada tant escriure, perquè les pots explorar totes.
-Jo crec que tots els qui escriviu teniu en comú un anhel elitista de destacar per sobre dels altres.
-És una manera de veure-ho, sí. Ens ha tocat viure com a éssers humans i per tant tenim el privilegi de gaudir de la més fascinant màquina biològica que es coneix. No s'ha trobat res més valuós, més fascinant que la nostra pròpia ment. Però hi ha set mil milions d'humans i, amb la mentalitat del lliure mercat, això ens devalua. Així que intentem fer alguna cosa que no facin també aquests set mil milions de persones que també han estat dotats d'un cervell prodigiós. Potser per això busquem transcendir, entrar a la Història o deixar alguna mena de llegat. Això que tu en dius "la petjada".
-Un llegat que ens sobrevisqui, si pot ser, oi?
-Bé, sí. Encara que la recerca de la immortalitat és una utopia. És cert que una part de tu, física (momificada, conservada en formol, fossilitzada o el que sigui) o immaterial (les teves idees, el resultat de les teves accions) pot sobreviure uns anys després de la teva mort. Però el temps acaba esborrant totes les petjades. Unes abans que altres, sí però, és això el més important? El temps que triga a esvair-se tot?

Aquí un gran dinosaure va ficar la pota fa 150 milions d'anys i va deixar unes boniques petjades. Fa 150 milions d'anys no hi havia cap humà a la terra i dintre de 150 milions d'anys és improbable que n'hi hagi cap. A partir d'aquí, tres preguntes: 1. És important per als humans ser capaços de crear petjades que durin més que les dels dinosaures? 2. És la duració de les petjades el paràmetre més important per demostrar el nostre èxit com a espècie? 3. Qui hi haurà d'aquí a 150 milions d'anys per trobar les nostres petjades i què en sabran deduir de nosaltres?



-Suposo que és una combinació de quantitat i qualitat -respon el meu convidat-. És important ser recordat durant molt de temps i també que la raó per la qual siguis recordat sigui honorable. Una mica com els escriptors: voleu ser molt llegits però també escriure obres de qualitat.
-T'he dit abans que tenia moltes respostes per a cada pregunta. T'explicaré la meva raó preferida per escriure. Si vas a un museu i t'hi fixes bé, descobriràs que hi ha un tipus d'espectador que es mira els quadres de forma més incisiva que els altres: són els pintors. Si un músic assisteix a un concert, descobrirà molts més matisos en cada acord, assaborirà de manera diferent les cançons que un altre espectador menys entès en música. Bé, doncs jo escric per aprendre a viure. Per aprendre a interpretar les mirades, els silencis, els fils argumentals secundaris de la vida. Potser res del que escrigui serà llegit quan jo mori però totes i cadascuna de les paraules que he teclejat formen part del meu camí d'aprenentatge. Després de cada sessió d'escriptura, tornes al món i el veus amb uns altres ulls. I aquesta nova mirada et permet gaudir de noves sensacions, que abans havies passat per alt.

El meu convidat inesperat assenteix en silenci. Uns instants més tard, com una partícula virtual, torna a la no-existència. Això sí, després d'haver deixat la seva petjada en aquest bloc.

divendres, 21 de setembre del 2012

Entrevista a Tere SM, creadora de Vull Escriure (segona part)


Avui us oferim la segona part de l'entrevista a Tere SM, guanyadora del Premi Memento amb el seu web Vull Escriure. Hi ha una primera part de l'entrevista, que podeu llegir aquí, però si us fa mandra, tranquils, això no és com El Senyor dels Anells, podeu començar a llegir per la segona part sense problemes.


Anem a intentar explicar ara la idea de Vull Escriure. En podries fer una gènesi? Com se't va acudir la idea, què feies mentre se't va acudir,...?

No et sabria dir com se'm va acudir "exactament" de crear la web... Va ser un procés. Ara parlo de memòria, i un escriptor memoritzant és un perill, però crec que va ser per tot una mica: perquè estava cansada de sentir la paraula crisi mil vegades al dia, perquè volia un raconet a on poder dir que encara era possible fer coses bones, perquè volia tornar a llençar idees de bombera,... Perquè volia un lloc per l'optimisme.

Com explicaries què és "Vull Escriure"?
La web de VullEscriure vol ser una proposta per escriure sempre canviant, un pou d'idees, un grup d'escriptura virtual. De moment tenim la Crida, que seria el "joc" permanent, el Relatcrossing que ha estat la iniciativa d'aquest estiu, també vam llençar una Crida especial de Sant Jordi amb un "continua la història" via Facebook, Twitter, bloc,... Si vols escriure, a la web sempre trobaràs una proposta o altra per animar-te a escriure.

Quines diries que són les diferències principals de les crides de Vull Escriure respecte del Repte de Relats en Català?
La principal diferència de les Crides respecte els reptes són els apartat de Crítica i Vota. No només es tracta d'escriure, també es tracta de valorar-se entre si, de valorar punts positius i punts a millorar dels textos presentats... Més un grup d'escriptura, en definitiva.

Quantes persones estan darrere de l’equip de Vull Escriure?
Jo sóc l'únic membre de l'"equip" com a tal, però VullEscriure.Cat no seria res sense els Cridaners que responen a la Crida, sense els seguidors del Twitter i el Facebook, sense les il·lustradores que aquest estiu s'han apuntat al Relatcrossing,...

Aproximadament, quants usuaris han participat a les iniciatives de Vull Escriure?
Un munt! Tenim 40 autors al Relatcrossing, cada quinzena responen a la Crida de 7 a 10 escriptors,... Tot un èxit!

 
El Relatcrossing és un text encadenat escrit entre diversos autors, inspirat en el joc del cadàver exquisit que van inventar els surrealistes francesos a principis del segle passat: s'escriu un relat en un paper, es doblega de manera que que només l'última frase quedi al descobert i es passa a un company perquè el continuï. A més dels textos, a Vull Escriure podem trobar un mapa amb el viatge que ha fet aquest relat creuat. La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de dues il·lustradores (la Yasmina Capó i la Núria Milà) que han fet dibuixos dels diferents relats.


Hi ha alguna nova idea a punt de sortir a Vull Escriure?
Sempre hi ha novetats a Vull Escriure wink De moment estem treballant en una reformulació de la web i, si tot va bé, llençarem la nova versió a la xarxa a finals de setembre (creuem els dits!). I també tenim la publicació del Relatcrossing!

Alguna cosa que vulguis comentar del Sant Jordi de Vull Escriure...
Sant Jordi és un dels millors dies de l'any! N'hi ha que diuen que s'ha comercialitzat, que només és negoci, etc, etc, etc, però, diguin el que diguin, a mi m'encanta sortir al carrer i trobar-me envoltada de llibres, sentir que, per vint-i-quatre hores, no sóc una "rara" rata de biblioteca, jeje.

Sí, hi ha gent que per alguna estranya raó, té el Sant Jordi una mica girat...
I aquest sant Jordi va ser especial, perquè va ser el primer de la web!
I per tant el vaig poder compartir amb un munt de gent fantàstica que fins fa pocs mesos ni tan sols no coneixia.

VullEscriure.cat és un web que dóna suport a la festa de Sant Jordi.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Entrevista a Tere SM, creadora de Vull Escriure (primera part).

Els seguidors d'aquest bloc sabreu que fa uns quants posts es va convocar el Premi Memento, es va votar i en va sortir un guanyador: Vull Escriure. El premi consistia en un post explicant l'aportació del guanyador al foment de la creació literària en català, adaptada als nous formats.

Se'm va acudir que aquest post el podia fer en forma d'entrevista, que fos l'autora de Vull Escriure qui s'encarregués d'explicar la seva criatura (una mica per mandra, una mica per fer una cosa diferent al bloc, una mica per ganes de conèixer una persona de qui m'havien parlat bé. La Tere SM i jo compartim pàgines en el recull 10x10 microrelats però no havíem tingut mai cap conversa).
Per ser conseqüents amb la modernitat del premi, vam fer l'entrevista pel xat del facebook. Amb l'agost pel mig ha costat una mica trobar el moment però finalment ho hem aconseguit. Com que ha sortit una mica llarga i la Yáiza opina que faig posts massa extensos, avui us oferim la primera part de l'entrevista. En breu podreu llegir-ne la resta.

Li vaig demanar a la Tere SM una imatge que la descrivís, per il·lustrar l'article que havia de fer sobre Vull Escriure.. Quan vaig veure què m'havia enviat vaig pensar "la Tere SM vol escriure i s'ha comprat moltes llibretes vermelles; ha de tenir moltes coses a explicar". I em van venir moltes ganes de fer-li una entrevista.

Sóc una mica nou en això de fer entrevistes però crec que la primera és obligada. El web que has creat es diu "Vull Escriure". Ho aconsegueixes?
Voler-ho és fàcil, jeje.

Què és el que aconsegueixes amb l'escriptura i què és el que voldries aconseguir?
Què aconsegueixo amb l'escriptura...? Ser jo mateixa. Sóc una persona molt tímida. Treballo per ser-ho cada dia una mica menys però, tot i així, m'expresso molt millor per escrit que parlant, m'és més fàcil ordenar les idees i transmetre-les.
I què voldria aconseguir? Escriure una història que m'agradés, a mi. Corre una frase per internet que diu que hi ha una època en què no saps escriure, però tens molt bon gust: saps que el què escrius no t'agrada. I l'única forma de superar aquesta etapa és escrivint, escrivint, escrivint. I per això continuo escrivint wink

A tu a RC se't coneix com la creadora del Repte. Després has tingut més idees (que tu sempre etiquetes com a "idees de bombera"). L'altre dia vaig veure "El Prestigio" i el personatge d'en Tesla deia una frase amb la que potser et sentis identificada: "La societat només tolera els canvis quan van d'un en un. La primera vegada que vaig voler canviar el món em van anomenar visionari. La segona vegada, em van demanar educadament que em jubilés".
La veritat és que no... No he fet mai una revolució (encara, jeje). El repte, els relats encadenats, el repte C i mil idees de bombera més no eren revolucions, només jocs, només ganes de passar-ho bé escrivint entre tots.wink

Uff, amb aquesta modèstia no sé si l'entrevista arribarà gaire lluny...wink
Pel que fa a les idees de bombera, les apliques també a altres àmbits de la vida? (a la feina, amb els amics, la família,...)?
A VullEscriure!
Als llocs no virtuals és més complicat.wink

Abans d'anar a Vull Escriure, m'agradaria saber quin lloc ocupa l'escriptura a la teva escala de prioritats.
El segon, després de la família i els amics wink Hi ha gent que viu per treballar, gent que treballa per viure i jo treballo per escriure (que és sinònim de viure).

Doncs és un bon lloc. Has visualitzat aquesta història que t'agradaria escriure? Com te l'imagines?
Encara no he visualitzat la història que m'agradaria escriure, però quan la trobi ho sabré.wink

Ah, és com allò que es diu sobre l'amor de la vida d'algú?
Allò que es diu, jeje.

El premi Memento, que se us ha atorgat fa referència a la brevetat de les noves formes de literatura que s’imposen en els temps actuals. Et demano ara un exercici de visionària: què preveus que canviï en les formes de la literatura, posem d’aquí vint anys? Cap a on podem evolucionar?
Les històries en si no crec que canviïn (fa mil·lennis que la humanitat diu que no hi ha cap argument nou sota la capa del sol, jeje) però sí que crec que les noves tecnologies trencaran una mica el vel que hi havia fins fa molt poc entre l'autor i els seus lectors, cada cop es coneixeran més entre ells.

Bé, ja per anar acabant aquesta part, parla'm una mica de la imatge que has triat. Alguna anècdota que es pugui explicar de les llibretes vermelles? (per què han de ser vermelles?)
Perquè són les que millor van per escriure!
 (per què?)
Sempre porto una d'aquestes llibretes vermelles a sobre. I, seriosament, al principi dels temps, quan encara era una criatura més criatura que ara, vaig provar diversos models de llibretes (blaves, verdes, més grans, més petites) i vaig descobrir que aquest model en concret, de tapes vermelles, era el que m'anava millor per carretejar amunt i avall. A més a més, el vermell és el color de la passió, i la meva passió és escriure (i per això el logo de VE també és vermell).

Fins aquí la primera part de l'entrevista. A la segona part la Tere ens parlarà de com Vull Escriure l'ha ajudat a superar el negativisme generat per l'omnipresent crisi, de l'èxit del Relatcrossing i de... bé, ja la podeu llegir aquí.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Propostes de normalització lingüística: volem mems en català!

En posts anteriors he opinat sobre la direcció que haurien de prendre els esforços per normalitzar el català. Em segueix semblant obvi que el català ha de saber estar a la primera línia de la modernitat.

Una altra de les batalles que s'està perdent en aquest camp és la dels mems. Si sabeu què són els mems, sabreu que tinc raó, que la presència del català en aquesta nova subcultura emergent és insignificant. Si no sabeu què són, doncs encara és més obvi que no anem bé però per això estic jo aquí, per explicar obvietats.

Segons la Viqui, els mems són la unitat mínima de transmissió cultural. Es fa un paral·lelisme amb els gens, que són la unitat mínima de transmissió de vida. I llavors s'hi apliquen els conceptes darwinistes. Així doncs, un mem seria una idea que lluita per sobreviure i reproduir-se dins les ments dels humans. Les religions, les cultures o les llengües serien exemples de macromems.

Però això no és el que ens interessa discutir ara. Els mems que triomfen a la xarxa són aquests:

Imatge extreta d'una notícia que explica que hi ha gent que es tatua mems.Podeu fer clic per ampliar-la i veure quina pinta fan els mems.


Es tracta de dibuixets més o menys simpàtics que la gent utilitza de forma coordinada. Cadascun d'ells vol simbolitzar un concepte, actitud o forma de ser bastant arquetípica. I a partir d'aquests conceptes, simbolitzats en mems, es construeix una forma de comunicació sorprenentment expressiva.

La broma dels mems va agafar força en anglès, amb pàgines com 4chan i es va exportar al castellà, amb iniciatives com Cuanto Cabrón. La gràcia del tema és que es tracta d'eines col·laboratives. Els mems no són de ningú, pertanyen a la comunitat. Quan neix un nou mem, és la comunitat qui decideix durant quant de temps sobreviurà.

Com deia abans, la presència del català a l'univers mem és residual. Buscant per internet he trobat alguns intents de generar alguna cosa semblant a les versions anglesa o castellana, com "Els memes en català!" però sembla que no han gaudit de gaire bona acollida.


Aquests dos mems són probablement la major contribució catalana a l'univers mem. El primer és el Núñez del Crackòvia i s'utilitza per expressar l'entusiasme per les coses gratis (molt català, sí...). El segon és en Francesc Satorra, que va assolir la fama mundial en ser immortalitzat per la fotografia que recull el moment en què Mourinho va ficar el dit a l'ull a Tito Vilanova. Aquest segon mem, ja en desús, es va fer servir com un personatge que ho veia tot, una mena de Gran Germà.


Algú pot pensar que el tema dels mems és menor, que és una cosa friqui i frívola, un joc que els adolescents fan servir per procrastinar i no fer els deures. Però no és precisament aquí on ens juguem el futur del català? A les noves formes d'entreteniment i cultura dels més joves?

Doncs per acabar us proposo un repte. Un repte difícil, per desgràcia. Si no coneixeu l'univers mem, feu-hi una ullada. Després intenteu fer alguna vinyeta amb mems*, pengeu-la al vostre bloc o al bloc d'algun amic. A veure si podem generar un moviment mem en català prou digne de la nostra cultura.

*: Ja sé que sembla difícil. Cal tenir una mica d'enginy, saber fer anar el Paint o el Photoshop... però també es pot agafar una vinyeta ja feta i traduir-la. El plagi no està mal vist a l'univers mem. Al contrari, és una eina més que tenen els mems per seguir sobrevivint.

dimarts, 4 de setembre del 2012

Blocs revelació dels premis c@ts

Com ja us vaig explicar l'altre dia, aquest bloc ha tingut l'honor de ser nominat als premis c@ts, que s'atorguen a blocs escrits en català, per diferents motius. Vaig entendre que la intenció dels premis és donar difusió al que escrivim els que fem blocs en català i per això vaig decidir fer un post parlant dels altres cinc candidats a bloc revelació.

I aquests són els altres finalistes:


L'autor d'aquest bloc es diu Aitor i diu que viu a Barcelona. De seguida descobrim que el títol del bloc està molt ben trobat: realment cada post parla de coses de Barcelona. Que si una plaça, que si un esdeveniment, que si un instant... tot amb el denominador comú de Barcelona.

Els posts són curts i bilingües (primer hi ha el text en català i després el mateix en castellà), amb una foto a la capçalera. De vegades ens explica una mica d'història d'un indret. D'altres és només una curiositat o una opinió personal.

Molt interessant per a tots aquells que, per alguna raó que no acabo d'entendre, estan enamorats de Barcelona. I també interessant per als qui ens agrada descobrir curiositats del nostre entorn.

Un bloc per descobrir coses que encara no coneixem de Barcelona.


Com en el cas anterior, el títol també ens dóna una bona aproximació del que hi trobarem. És, efectivament, un dietari. La seva autora, que signa com a Violant d'Atarca, ens ofereix relats de ficció, poemes, pensaments o opinions. En la majoria de casos, els escrits són creació seva, tot i que també en podem trobar algun d'aliè, convenientment citat.

Els posts venen regularment encapçalats per una imatge i el disseny del bloc (colors i fonts) està molt personalitzat. Jo no opinaré sobre si això millora o empitjora l'estètica perquè amb prou feines sé combinar la roba que porto però sí sé veure que l'autora s'hi deu haver passat una bona estona per posar-ho tot al seu gust.

Els textos són de mida variable, de vegades molt llargs pel que estem acostumats. És un d'aquests escassos blocs on, si un post ha de durar 8 minuts, doncs els dura. Potser perquè hi ha una intenció literària al darrere o potser perquè no és un bloc molt prolífic. Hi ha més o menys una entrada cada mes, així que el lector té temps de sobra per llegir-se els posts, encara que siguin una mica llargs.
Una oportunitat per descobrir noves sensacions a partir dels relats, poemes i pensaments de la Violant.

El racó de sa lluna

Aquest bloc té moltes semblances amb l'anterior: també ofereix escrits literaris, pensaments i poemes de l'autora, la seva estètica està molt personalitzada i el títol també està ben trobat. Sa lluna es com es fa dir la seva autora i aquest és el seu racó, que fa servir per expressar-se com li ve de gust. Se m'acut que visitar el seu bloc és una mica com anar a casa seva, que pots anar xafardejant per aquí o per allà i trobes tota mena d'objectes que t'expliquen com és l'amfitriona.

Sa lluna (mallorquina, per si us ho preguntàveu) és una gran contribuent de la Catosfera i s'adhereix o participa en diverses activitats promogudes per altres blocs. Veiem que diu participar del moviment Slow Blog, als Relats Conjunts i sovint trobem als seus escrits referències a altres autors de la Catosfera.

Els textos acostumen a ser curts, amb molta presència de part visual i multimèdia (vídeos, sons) i el ritme de publicació és força àgil. Una fórmula que li ha proporcionat un nombre gens menyspreable de visites.

Quan sa nit cau sobre Mallorca, sa lluna surt per l'horitzó de la catosfera.


La Sílvia té molt clar com cal fer un bloc. S'adapta al format del bloc com ningú (escrits curts, intensos, lingüísticament impecables i amb un segell molt personal), interactua sovint amb altres autors i iniciatives de la Catosfera, té un ritme d'entrades bastant alt, respon tots els comentaris que li fan,... En definitiva, si penseu "per fer un bloc exitós caldria..." estic quasi segur que, digueu el que digueu, la Sílvia ja ho ha pensat abans i, si és una bona idea, ja l'haurà posat en pràctica.

Potser, per trobar-li una incorrecció a aquest bloc, penso que el títol no li escau gens. Això de fer punyetes sona massa vulgar, massa poc fi, molt d'estar per casa. I l'estil de la Sílvia és excepcionalment pulcre, elegant i ric en matisos. Sospito que algun cop ella mateixa deu haver pensat que el títol no li escau però ara el bloc ja té un nom i una tirada i deu fer mandra canviar-lo.

Els escrits acostumen a enquadrar-se en el gènere del fals diari. És a dir, explica en primera persona coses que probablement no li hagin passat, almenys tal i com les explica. Són històries molt curtes però també molt riques gràcies a l'estil amb què estan escrites.

Un bloc que fa literatura a petites dosis, amb un estil delicat i ple de matisos.

Quaderns de bitàcola

L'Enric i la Cèlia van inaugurar aquest bloc fa poc més d'un any, coincidint amb una experiència que els canviaria la vida: la volta al món en 200 dies. Hi ha alguns posts creats mentre eren de viatge i uns altres, amb més calma, un cop van tornar.

El disseny del bloc es veu molt professional, fins i tot s'han agafat un domini, l'han connectat al twitter i al facebook i tenen alguna joguina multimèdia que altra, com un mapa interactiu del seu viatge.  Entenc que la idea del bloc és "marxem a voltar pel món. Ens hi voleu acompanyar?". I per l'elevat nombre de visites, sembla que Catalunya s'hagi quedat buida.

Evidentment al bloc hi trobareu narracions dels seus viatges, fotografies i comentaris de les experiències viscudes. Però també entrevistes d'altres viatgers com ells, concursos i alguna guia de viatge per si algú s'anima a seguir els seus passos. En definitiva, un bloc per aprendre a gaudir d'un gran viatge.

A més de la categoria revelació, aquest bloc també competeix a "catalans pel món" i "aficions".

Després de fer la volta al món han descansat una mica i ara tornen a ser de viatge. Tot el que es pot explicar d'un gran viatge, ho trobareu a aquest bloc.


* * *

Bé, m'ha costat una mica fer aquestes petites descripcions. He intentat ser sincer i alhora imparcial i potser en algun cas he amagat massa el meu entusiasme per algun dels blocs. O no l'he sabut amagar prou, que amb això costa agafar les mesures. Si algun dels blocaires esmentats ha notat com un zum-zum a les orelles, teniu els comentaris a la vostra disposició per desfogar-vos.

Per a la resta, si sou demòcrates i us agrada votar, ja ho podeu fer aquí. Però us demano que us informeu abans de votar, que això no és com les eleccions europees; aquí s'està decidint alguna cosa important. Espero que gaudiu dels blocs i us animeu tots a participar en aquesta festa de la democràcia blocaire.